Preparacion de la Lei d'Aran: proposicions d'Iniciativa per Occitània a l'invitacion de la CUP

Preparacion de la Lei d’Aran

Proposicions d’Iniciativa per Occitània

a l’invitacion de la CUP

Compareissença al Parlament de Catalonha, lo 25 de setembre de 2014

I

Gerard-Joan BARCELÓ

Iniciativa per Occitània

Dònas e Sénhers deputats,

Coma occitan, senti una emocion particulara e una prigonda gratitud de me poder adreiçar al Parlament de Catalonha dins ma lenga occitana, plenament reconeguda per vòstre país mentre qu’es encara mespresada dins lo sieu. Me permetètz a Barcelona çò que m’es impossible a París, e mai a Tolosa o Marselha en escasenças oficialas.

Militants d’Iniciativa per Occitània, En Sumien e ieu sèm tanben lingüistas, e venèm de luènh, de las tèrras provençalas, perque Aran, sol territòri occitan amb autogovèrn, es un subjècte important que merita lo viatge.

Ben sabètz qu’occitans e catalans compartissèm despuèi l’Edat Mejana una civilizacion comuna. Sens la desfacha de Murèth e la mòrt del rei d’Aragon e comte de Barcelona Pèire lo Catolic, una unitat politica seriá estada possibla entre tèrras occitanas e catalanoaragonesas. La lenga dels trobadors foguèt una lenga literària de grands autors catalans coma Guilhèm de Cabestanh o Ramon Vidal de Besalú, fins a Ramon Llull, qu’escriguèt una part de son òbra en occitan. Nòstras doas lengas se semblan fòrça, e per aiçò vos pòdi parlar en occitan general sens que sentatz, pensi, de dificultats per m’entendre. Avèm d’elements populars en comun, coma lo Tió de Nadal que per nosautres es lo Cachafuòc, o la cançon Joan Petit. Lo reviscolament de la cultura occitana amb Frederic Mistral, que celebram lo 100ⁿ anniversari de sa mòrt ongan, permetèt tanben un reviscolament de las relacions culturalas occitanocatalanas. Per exemple, se deu a l’amistat entre Mistral e Balaguer un dels imnes occitans, La cançon de la Copa. Encara uèi, se pòt constatar la vitalitat de las relacions entre nòstras doas nacions: ansin una autora barcelonesa, Griselda Lozano, conta dins son roman Òc de 2013 cossí una jove istoriana catalana s’enamora de l’istòria e de la cultura d’Occitània.

Aran es administrativament Catalonha mas culturalament Occitània, valent a dire que fa partida de la nacion occitana, e demandam la reconeissença per la lei del fach nacional occitan. L’aranés es una forma d’occitan gascon, encara en relacion estrecha amb l’ensemble de la lenga occitana, coma o demòstran, per exemple, los trabalhs gramaticals d’Aitor Carrera, professor a l’Universitat de Lhèida. S’escriu segon los principis de la grafia classica definida per lo gramatician Alibèrt. L’aranés es fragil, la lenga majoritària d’Aran es lo castelhan, sonque mens d’un quart dels araneses practican l’occitan coma lenga abituala: en consequéncia nos sembla important de garentir l’unitat de la lenga e de la codificacion. Los catalans podètz èsser conscients d’aqueste problèma, ja que i a de temptativas, per astre minoritàrias, al País Valencian e a las Illas Balearas, d’afeblir la lenga catalana mejançant un secessionisme lingüistic evidentament artificial e antiscientific. Es doncas essencial que la lei precise que l’aranés es una modalitat de la lenga occitana.

Per aiçò Catalonha pòt aver, gràcias a sa proteccion d’Aran, un espaci natural d’influéncia en Occitània Granda, que  creisserà amb la visibilitat de la cultura occitana en Catalonha, ja que los interèsses recipròcs se refortiràn necessàriament. Sos interèsses seràn encara mai fòrts se Catalonha, en particular quand siá un estat, valent a dire quand pòsca mestrejar son economia e sas finanças, assumís a l’exterior la projeccion de sa segonda cultura pròpria e sosten dins la rèsta d’Occitània d’accions educativas e/o culturalas occitanas.

Dins aquesta projeccion de la cultura occitana, entendretz qu’Aran pòt tenir un ròtle central. Pensam que li cal obtenir de competéncias especificas per poder negociar dirèctament amb de regions occitanas, de govèrns d’Euròpa e d’institucions europèas se se tracta de coordenar d’accions de proteccion e de promocion de la cultura occitana. Es lo sol territòri d’Occitània amb l’occitan coma lenga oficiala, es tanben lo sol amb un autogovèrn vertadièr: es legitim qu’ocupe una posicion nauta al nivèl internacional per defendre la cultura occitana.

A Iniciativa Per Occitània, pensam doncas que non solament cal mantenir l’autogovèrn, mas tanben fa mestièr de l’aprigondir. Per garentir un ensenhament immersiu occitan e de manièra generala sas competéncias pròprias al servici del desvolopament de son territòri, e tanben per aprofechar plenament son associacion amb Catalonha, prepausam per Aran l’obtencion de poders legislatius.

Visca Aran, visca Occitània, visca Catalunya lliure!

II

Domergue SUMIEN

Iniciativa per Occitània

Dònas e Sénhers deputats,

Vos mercejam d’escotar de voses d’Occitània.

Dins l’encastre de la Lei d’Aran, vos fasèm qualques proposicions tocant la politica lingüistica en favor de l’occitan.

La futura Lei d’Aran pòt enquadrar e precisar certanas disposicions de la Lei de l’occitan, aranés en Aran.

1

L’occitan, en Aran, es en posicion fragila davant l’espanhòl. La sociolingüistica nos indica qu’una lenga menaçada se salva per diferentas mesuras, la primièra es la transmission familiala e intergeneracionala. Per tant, demandam que laLei d’Aran preveja una ajuda concreta, jos forma de facilitats materialas, als parents que parlen en occitan de faiçon permanenta a lors enfants.

2

Una sèria de demandas concernís l’organisme oficial de codificacion de l’occitan, çò es, ara, l’Institut d’Estudis Araneses (IEA).

(a) La Lei d’Aran deu exigir qu’aquel organisme de codificacion tenga un foncionament academic, amb una garentida de qualitat dins lo trabalh scientific e amb un ròtle preponderant donat als especialistas de la lingüistica. Es necessari que qu’aquel organisme tenga lo nivèl de credibilitat de l’IÈC.

(b) La Lei d’Aran deu exigir qu’aquel organisme de codificacion garentisca una continuitat amb los trabalhs precedents de codificacion. Es necessària, dins la lei,

— una referéncia al grand filològ occitan Loís Alibèrt (equivalent occitan de Pompeu Fabra),

— mas tanben, e es fondamental, una filiacion oficiala amb lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO), que precisèt et refortiguèt la nòrma de Loís Alibèrt dins los ans 90-2000.

=> Fins ara, lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO) es lo sol organisme de codificacion de l’occitan qu’aja garentit un nivèl de qualitat comparable al de l’IÈC. Es la referéncia indispensabla per los universitaris, los especialistas e los organismes d’ensenhament.

=> Se la filiacion amb Conselh de la Lenga Occitana (CLO) es pas garentida, i a un risc d’assistir a una destabilizacion de la nòrma de l’occitan, comparabla a la destabilizacion de la nòrma del catalan causada per l’Acadèmia Valenciana de la Lenga.

(c) Cal garentir un desvolopament coesionat e solidari entre doas varietats d’occitan dins una sola comission de l’IEA: l’occitan aranés amb l’occitan estandard. Cal pas separar los trabalhs dedicats a cada varietat.

(d) Demandam lo restabliment de las seccions d’istòria e de drech dins l’IEA, jos la responsabilitat d’istorians e de juristas competents.

3

Una darrièra demanda es que las ajudas concretas per l’occitan pòscan tocar las regions occitanas exterioras a Aran. L’occitan aranés, per se desvolopar e se consolidar, a besonh d’un territòri de projeccion lingüistica, qu’es naturalament tot lo país d’Occitània, “dels Alps als Pirenèus” coma disiá Frederic Mistral.

4

Iniciativa per Occitània apròva tanben las proposicions de:

— Ferriòl MACIP (sus las connexions entre Aran e la rèsta d’Occitània dels servicis publics, dels transpòrts, de la prevencion dels risques e dels mejans de comunicacion)

— Aitor CARRERA (sus la convergéncia entre occitan aranés e occitan estandard e sus lo besonh de qualitat academica de l’IEA)

— Mireia BOYA e l’ANC VAL D’ARAN (sus lo fach nacional occitan e la solidaritat amb Catalonha)

— Julian SANHELLY (sus la promocion de las activitats de montanha tradicionalas, fondamentalas per la cultura aranesa).