dissabte, 6 de desembre del 2014
dijous, 20 de novembre del 2014
Un article de 'La Setmana' sus nòstra ceremònia de l'11 de novembre
'La Setmana', lo setmanièr de lenga occitana, consagra un article a nòstre omenatge a las victimas occitanas de la Guèrra Granda de l'11 de novembre.
diumenge, 16 de novembre del 2014
Iniciativa per Occitània sosten la lucha per la defensa de la linha de trens Carcassona-Quilhan
Iniciativa per Occitània sosten la lucha per la defensa de la
linha de trens Carcassona-Quilhan
Comunicat [occitan]
...E al delai demanda lo manten en activitat de las linhas
ferroviàras occitanas amenaçadas de barradura.
Dempuèi plusors annadas, al motiu de non-rendabilitat, l’SNCF
amenaça de barrar la linha de trens entre Carcassona e Quilhan, linha que
seguís lo flume Aude e permet de jónher la plana de Carcassés al piemont
pirenenc.
Dins aquesta perspectiva, la linha a patit tres decadas de negligéncias
e d’atacas:
- las garas segondàrias an tampat per daissar plaça a d’automats
de vendas
- lo nombre d’emplegats per la linha es estat baissat
- las vias ferradas son estadas mantengudas dins un estat marrit
- los oraris son mal adaptats a las necessitats dels viatjaires.
Malgrat aquò, aquestas darrièras annadas la frequentacion de la
linha a fòrtament aumentat, mercés a una politica tarifària excepcionala mesa
en plaça per la region Lengadòc-Rosselhon (bilhetas a 1 €). Per tant que s’engatgèsse
la collectivitat regionala a pagar la siá part per modernizar e segurizar las
vias, Réseaux Ferrés de France a totjorn refusat de manténer en bon estat la
partida Limós-Quilhan de la linha.
Lo dissabte 15 de novembre, Plaça de la Gara de Quilhan, se
tenguèt una manifestacion plurala de sosten a aquesta linha e pel mantenement
de las garas. Iniciativa per Occitània i èra presenta.
Al delai d’aqueste exemple, d’autras linhas son amenaçadas en
Occitània, coma la linha Coni-Niça per la quala
s’organizan de manifestacions. Actualament l’estat francés vòl tampar 25
linhas. Occitània ne serà la victima principala ja que 14 linhas son per barrar
se pas res es fach. Se comparam aquesta chifra amb la densitat mens fòrta de
linhas ferroviàrias occitanas al par de la rèsta de l’estat francés, se pòt
dire que realament assistissèm a una politica dels transpòrts occitanofòba.
Iniciativa per Occitània demanda lo manten en activitat de totas
aquelas linhas de trens.
***
Iniciativa per Occitània soutient la lutte
pour la défense de la ligne de trains Carcassonne-Quillan
Communiqué [français]
...Et demande au-delà le maintien en activité des lignes
ferroviaires occitanes menacées de fermeture.
Depuis plusieurs années, sous prétexte de
non-rentabilité, la SNCF menace de fermer la ligne de trains entre Carcassonne
et Quillan, ligne qui suit le fleuve de l’Aude et permet de relier la plaine du
Carcassès au piémont pyrénéen.
Dans cette perspective, la ligne a souffert de trois
décennies de négligences et d’attaques:
- les gares secondaires ont fermé pour laisser place à
des guichets automatiques
- le nombre d’employés pour la ligne a été baissé
- les voies ferrées ont été maintenues dans un mauvais
état
- les horaires sont mal adaptés aux nécessités des
voyageurs.
Malgré cela, ces dernières années, la fréquentation de la
ligne a fortement augmenté grâce à une politique tarifaire exceptionnelle mise
en place par la région Languedoc-Roussillon (billets à 1 €). Bien que la
collectivité régionale se soit engagée à payer sa part pour moderniser et
sécuriser les voies, Réseaux Ferrés de France a toujours refusé de maintenir en
bon état la partie Limoux-Quillan de la ligne.
Samedi 15 novembre, à la place de la gare de Quillan,
s’est tenue une manifestation plurielle pour soutenir cette ligne et pour maintenir
les gares. Iniciativa per Occitània y était présente.
Au delà de cet exemple, d’autres lignes sont menacées en
Occitanie, comme la ligne Coni-Nice pour
laquelle on organise des manifestations. Actuellement, l’État
français veut fermer 25 lignes. L’Occitanie en sera la victime principale
puisque 14 lignes sont sur le point de fermer si rien n’est fait. Si nous
comparons ce chiffre avec la densité moins forte de lignes ferroviaires
occitanes par rapport au reste de l’État français, on peut dire que nous
assistons réellement à une politique des transports occitanophobe.
Iniciativa per Occitània demande le maintien en activité de
toutes ces lignes de trains.
Iniciativa per Occitània dóna suport a la lluita per la defensa de la línia de tren Carcassona-Quilhan
Comunicat [català]
...I a més demana el manteniment de l’activitat de les línies ferroviàries occitanes amenaçades de tancament.
Des de ja fa uns quants anys, amb el pretexte que no és rendible, l’SNCF amenaça amb tancar la línia de tren Carcassona-Quilhan, línia que va seguint el riu Aude i que permet d’unir la plana del Carcassés i el piemont pirinenc.
En aquesta perspectiva, la línia ha patit tres dècades negligències i d’atacs:
- les estacions secundàries han tancat tot sent substituïdes per màquines de venda automàtica
- el nombre de treballadors a la línia ha baixat
- les vies s’han mantingut en mal estat
- els horaris estan mal adaptats a les necessitats dels viatgers.
Malgrat tot, aquests últims anys la freqüentació de la línia ha augmentat força, gràcies a una política tarifària excepcional duta a terme per la regió Llenguadoc-Rosselló (bitllets a 1 €). Tot i que l’administració de la regió s’havia compromès a pagar la seva part per modernitzar i fer més segures les vies, Réseaux Ferrés de France sempre ha refusat mantenir en bon estat la part de la línia entre Limós i Quilhan.
El dissabte 15 de novembre, a la Plaça de l’Estació de Quilhan, hi va haver una manifestació plural de suport a aquesta línia i pel manteniment de les estacions. Iniciativa per Occitània hi era present.
A més d’aquest exemple, hi ha més línies amenaçades a Occitània, com la línia Cuneo-Niça per a la qual es convoquen manifestacions. Actualment l’estat francès vol tancar 25 línies. Occitània en serà la víctima principal ja que ens tancaran 14 línies si no s’hi fa res. Si comparem aquesta xifra amb la densitat menys forta de línies ferroviàries occitanes pel que fa a la resta de l’estat francès, es pot dir que realment assistim a una política de transports occitanòfoba.
Iniciativa per Occitània demana que es mantingui l’activitat de totes aquestes línies de tren.”
dimarts, 11 de novembre del 2014
Tèxte de nòstre discors per l'omenatge a las victimas occitanas de la Guèrra Granda
Tèxte en occitan. Sèg la traduccion francesa / Texte en occitan. La traduction française ci-après.
L’an passat a Aniana, Iniciativa per Occitània e d’autres occitans venguèrem onorar la memòria del soldat occitan de 1914 qu’o perdèt tot, la santat e la vida, l’amor e la familha, lo trabalh e la dignitat a causa dels imperialismes que provoquèron la Primièra Guèrra Mondiala, un conflicte tant òrre, tant atròç que las gents l’apelèron la Guèrra Granda, en esperant a tòrt que foguèsse la darrièra.
Al soldat occitan, diguèrem fa un an : “Soldat occitan, ton enemic èra pas l'alemand. Ton enemic èra lo chauvinisme, èra l'imperialisme que mandèt a la mòrt en nom de França tos fraires e tant de pòbles colonizats coma tu”. Ongan, a Sant Fèlix de Lauragués, nos tornam trobar davant los meteisses mots d’Antonin Perbòsc –“La guèrra qu’an volguda / Es la guèrra a la guèrra / Son mòrts per nòstra tèrra / E per tota la terra”. Òc, sèm aicí per la patz e per la relacion frairala de totes los pòbles, contra los masèls e las barbariás en nom dels egoïsmes estatals.
Mentre que França multiplica las
celebracions pel centenari de la Primièra Guèrra Mondiala en taisar sas
responsabilitats, nosautres volèm seguir lo ponch de vista de las victimas.
Òc-ben, pensam a las victimas, a totas las victimas, en particular a las
nòstras. Als centenats de milierats d'occitans que patiguèron dins lor carn
aquel chaple inutil, a las familhas destruchas, a totas las sofrenças
acomoladas. Mas tanben als vilatges decimats condemnats a mòrt. Al sacrifici de
l’economia de nòstre país, que ja èra estada despossedida pel centralisme
francés. Als milierats de soldats mutilats e andicapats que podián pas pus
participar a una vida sociala normala.
Mentre que França contunha de
negar l’existéncia de sos pòbles, lo soldat occitan, el, aguèt de renonciar a
tot: a sa lenga e a sa cultura, interdichas a l’escòla e objèctes de totas las
umiliacions; a sa tèrra per se batre sus de tèrras luenchencas que lo
comprenián pas; a sa vida per un estat que mespresava sa personalitat.
Per aiçò, en nom de totas
aquelas sofrenças, de tot aquel mesprètz, de tota aquela despossession que
patiguèron las victimas occitanas de la Guèrra Granda e qu’Occitània patís
encara, demandam solemnament a l’estat francés lo drech de reparacion istorica.
Que França reconesca son injustícia e sa brutalitat devèrs nòstre pòble e nos
permeta de recuperar totes los atributs de nòstra personalitat occitana que nos
son estats panats.
O devèm al soldat occitan.
L’an dernier à Aniane,
Iniciativa per Occitània et d’autres occitans sommes venus honorer la mémoire
du soldat occitan de 1914 qui a tout perdu, la santé et la vie, l’amour et la
famille, le travail et la dignité à cause des impérialismes qui ont entraîné la
Première Guerre Mondiale, un conflit si horrible, si atroce que les gens l’ont
appelé la Grande Guerre, en espérant à tort que ce soit la dernière.
Au soldat occitan, nous avons
dit il y a un an : “Soldat occitan, ton ennemi n’était pas l’allemand. Ton
ennemi était le chauvinisme, c’était l'impérialisme qui a envoyé à la mort au
nom de la France tes frères et tant de peuples colonisés comme toi”. Cette
année, à Saint-Félix-Lauragais, nous
nous retrouvons devant les mêmes mots d’Antonin Perbosc –“La guèrra qu’an volguda
/ Es la guèrra a la guèrra / Son mòrts per nòstra tèrra / E per tota la tèrra”
(“la guerre qu’ils ont voulue, c’est la guerre à la guerre. Ils sont morts pour
notre terre et pour toute la terre”). Oui, nous sommes ici pour la paix et pour
la relation fraternelle entre tous les peuples, contre les tueries et les
barbaries au nom des égoïsmes étatiques.
Pendant que la France multiplie
les célébrations pour le centenaire de la Première Guerre Mondiale en passant
sous silence ses responsabilités, nous, nous voulons adopter le point de vue des
victimes. Oui, nous pensons aux victimes, à toutes les victimes, en particulier
aux nôtres. Aux centaines de milliers d'Occitans qui ont subi dans leur chair
ce massacre inutile, aux familles détruites, à toutes les souffrances
accumuluées. Mais aussi aux villages décimés condamnés à mort. Au sacrifice de
l’économie de notre pays, qui avait été déjà dépossédée par le centralisme
français. Aux milliers de soldats mutilés et handicapés qui ne pouvaient plus
participer à une vie sociale normale.
Pendant que la France continue
de nier l’existence de ses peuples, le soldat occitan, lui, a dû renoncer à tout:
à sa langue et à sa culture, interdites à l’école et objets de toutes les
humiliations; à sa terre pour se battre sur des terres lointaines qui ne le
comprenaient pas; à sa vie pour un État qui méprisait sa personnalité.
C’est pourquoi, au nom de toutes
ces souffrances, de tout ce mépris, de toute cette dépossession qu’ont subis les
victimes occitanes de la Grande Guerre et que l’Occitanie subit encore, nous
demandons solennellement à l’État français le droit de réparation historique. Que
France reconnaisse son injustice et sa brutalité envers notre peuple et nous
permette de récupérer tous les attributs de notre personnalité occitane que l’on
nous a volés.
Nous le devons au soldat
occitan.
dissabte, 8 de novembre del 2014
9-N, consulta de Catalonha e Aran: votatz òc-òc! / 11-N, venètz amb nosautres a Sant Fèlix de Lauragués!
1. 9-N, consulta de Catalonha e Aran: votatz òc-òc!
Lo 9 de novembre, Iniciativa per Occitània crida a votar "òc-òc" a las doas questions de la consulta sus l'autodeterminacion del Principat de Catalonha, qu'implica tanben la tèrra occitana de la Val d'Aran.
Volèm que la comunautat autonòma de Catalonha devenga l'estat sobeiran de Catalonha e Aran. Es la melhora opcion, a tèrme cort, per defendre los interèsses de la populacion occitana de la Val d'Aran. Es tanben la melhora perspectiva per lo desvolopament del pòble catalan.
2. 11-N, venètz amb nosautres a Sant Fèlix de Lauragués!
Coma l'an passat a Aniana, Iniciativa per Occitània organiza un omenatge a las victimas de la Guèrra Granda. L'11 de novembre, a Sant Fèlix de Lauragués, a las doas del jorn (14h), depausarem una garba de flors davant lo monument dedicat als mòrts de 1914-1918, e reclamarem lo drech de reparacion istorica.
dimarts, 28 d’octubre del 2014
Omenatge a Romièg Fraisse, defensa del Testet e de Sivens! (occitan, français, italiano, català)
Omenatge a Romièg Fraisse,
defensa del Testet e de Sivens!
Comunicat (occitan)
Iniciativa per Occitània exprimís
son indignacion per la mòrt de Romièg Fraisse lo 26 d’octòbre passat al Testet (Galhaqués).
Certanas fonts dison que foguèt abatut per una granada de gas lacrimogèn e
acabat amb de còps de calòssa per la gendarmariá francesa, e al moment qu’escrivèm
aqueste comunicat, nos grèva lo silenci de l’estat. Fraisse, que certans
politicians cèrcan de calomniar, foguèt tuat dins l’encastre de la repression d’una
protèsta populara e pacifica contra la construccion d’una restanca impopulara
que destrutz la natura, degalha l’argent public e a sonque per tòca d’irrigar
las tèrras d’un petit nombre d’esplechaires que practican l’agricultura
intensiva.
Exigissèm de responsabilitats per
aqueste crime e sostenèm totas las protèstas. Planhèm lo dòl a totes los que
ploran lo decès de Romièg Fraisse e demandam qu’aquel assassinat se desmembre
pas jamai. Demandam a totas las comunas de Galhaqués e d’Occitània de far d’accions
per servar la memòria de Romièg Fraisse: siá de placas commemorativas, siá de
noms de carrièras o plaças, e que cada 26 d’octòbre se remembre aquel crime.
Exigissèm qu’amb l’argent dels
nòstres impòstes se pague pas de projèctes contra la volontat del pòble e que
la polícia siá pas al servici d’una oligarquia quina que siá.
Saludam lo movement antirestanca
que dempuèi mai d’una annada lucha pacificament a Sivens, e mercejam totes los
activistas qu’an emplegat lor temps e lors fòrças per defendre lo país.
Denonciam la depredacion del país
e lo mesprètz de França envèrs lo territòri occitan. Sèm pas lo Sud de cap de
Nòrd. Los afars del país, los volèm decidir al país.
Remembram que la defensa de la
biodiversitat del país deu èsser una lucha restacada a la defensa de la lenga e
de la cultura occitanas, que s’i son desvolopadas tradicionalament pel pòble
long dels darrièrs uèch sègles, fàcia a l’imposicion d’una lenga e d’una cultura
francesas amb de metòdes colonials e imperialistas.
Nos remembrarem de Romièg
Fraisse. Gardarem lo Testet, gardarem lo país, e o farem en lenga d’òc.
Lo 28 d’octòbre de 2014
*
Hommage à Rémi Fraisse, défense
du Testet et de Sivens!
Communiqué (français)
Iniciativa per Occitània exprime
son indignation pour la mort de Rémi Fraisse le 26 octobre dernier au Testet (Gaillacois).
Certains sources disent qu’il a été abattu par une grenade de gaz lacrymogène
et achevé à coups de matraque par la gendarmerie française, et au moment où
nous écrivons ce communiqué, nous sommes heurtés par le silence de l’État.
Fraisse, que certains politiciens cherchent à calomnier, a été tué dans le
cadre de la répression d’une protestation populaire et pacifique contre la
construction d’un barrage impopulaire qui détruit la nature, gaspille l’argent
public et a pour seul but d’irriguer les terres d’un petit nombre d’exploitants
qui pratiquent l’agriculture intensive.
Nous exigeons des responsabilités
pour ce crime et soutenons toutes les protestations. Nous adressons nos
condoléances à tous ceux qui pleurent le décès de Rémi Fraisse et demandons que
cet assassinat ne soit jamais oublié. Nous demandons à toutes les communes du
Gaillacois et d’Occitanie de faire des actions pour conserver la mémoire de
Rémi Fraisse. soit des plaques commémoratives, soit des noms de rues ou de
places, et que l’on se rappelle de ce crime tous les 26 octobre.
Nous exigeons que l’argent de nos
impôts ne serve pas à payer des projets contre la volonté du peuple et que la
police n soit pas au service d’une oligarchie, quelle qu’elle soit.
Nous saluons le mouvement
antibarrage qui, depuis plus d’un an, lutte pacifiquement à Sivens, et nous
remercions tous les activistes qui ont employé leur temps et leurs forces à
défendre le pays.
Nous dénonçons la déprédation du
pays et le mépris de la France envers le territoire occitan. Nous ne sommes pas
le Sud d’un quelconque Nord. Les affaires du pays, nous voulons les décider au
pays.
Nous rappelons que la défense de
la biodiversité du pays doit être une lutte rattachée à la défense de la langue
et de la culture occitanes, que le peuple a développées traditionnellement tout
au long des huit derniers siècles, face à l’imposition d’une langue et d’une culture
françaises par des méthodes coloniales et impérialistes.
Nous nous
souviendrons de Rémi Fraisse. Nous garderons le Testet, nous garderons le pays
et nous le ferons en langue d’oc.
Le 28 octobre 2014
*
Omaggio a Romièg
Fraisse, tutela del Testet e di Sivens!
Comunicato (italiano)
Il laboratorio
politico Iniciativa per Occitània esprime la propria indignazione per la
tragica morte di Romièg Fraisse il 26 ottobre scorso al Testet (Galhaqués).
Certe fonti affermano che il decesso fu causato da una granata di gas
lacrimogeno scagliatagli contro dalla gendarmeria francese, che lo avrebbe poi
finito a colpi di scarpone. Nel momento in cui scriviamo questo comunicato ci
addolora in particolar modo il silenzio dello Stato. Fraisse, che certi
politici tentano di calunniare, fu ucciso nell’ambito della repressione di una
protesta popolare e pacifica contro la costruzione di uno sbarramento idrico
molto impopolare che distrugge la natura, spreca il denaro pubblico e il cui
unico scopo è di irrigare le terre di un gruppo sparuto di agrari che praticano
l’agricoltura intensiva.
Pretendiamo che sia
fatta chiarezza su ogni aspetto della vicenda, comprese le responsabilità di
questo delitto, e porgiamo il nostro sostegno ai contestatori. Esprimiamo
dolore e cordoglio per la scomparsa di Romièg Fraisse. Esigiamo che sia
ricordato per sempre questo assassinio. Chiediamo a tutti i comuni del
Galhaqués e di Occitània di agire affinché sia ricordato Romièg Fraisse,
tramite lapidi, nomi di vie o piazze, e nella ricorrenza di ogni 26 ottobre.
Esigiamo che il
denaro delle nostre tasse non serva a finanziare progetti contro la volontà
popolare e che la polizia non sia al servizio di una oligarchia, quale che essa
sia.
Porgiamo il nostro
saluto al movimento “no diga” che lotta pacificamente da ormai più di un anno a
Sivens, e ringraziamo tutti gli attivisti che hanno dato del loro tempo e delle
loro forze per difendere il Paese.
Denunciamo il
saccheggio del Paese e il disprezzo della Francia rispetto al territorio
occitano. Non siamo il “Sud” di nessun “Nord”. Le vicende del Paese vanno
decise al Paese.
Rammentiamo che la
difesa della biodiversità in Occitania non può essere separata dalla difesa
della lingua e della cultura legate alle tradizioni del popolo occitano,
sviluppatevi durante gli ultimi otto secoli malgrado l’imposizione coloniale e
imperialista della lingua e della cultura francesi.
Ricorderemo Romièg
Fraisse. Gardarem lo Testet, gardarem lo país, e lo faremo in
occitano.
Il 28 ottobre 2014
*
Homenatge a Romièg
Fraisse, protecció del Testet i de Sivens!
Comunicat (català)
El laboratori polític
Iniciativa per Occitània expressa la seva indignació per la tràgica mort de
Romièg Fraisse el 26 d’octubre passat al Testet (Galhaqués, Occitània). Algunes
fonts afirmen que va morir a causa d’una granada de gas lacrimogen llançada per
la policia francesa, i rematat a cops de porra. En el moment d’escriure aquest
comunicat ens entristeix especialment el silenci de l’Estat. Fraisse, que
alguns polítics intenten calumniar, va ser assassinat en el marc de la
repressió d’una protesta popular i pacífica contra la construcció d’un
embassament impopular que destrueix la natura, malbarata els diners públics i
només ha de servir per irrigar les terres d’un grapat de terratinents que
practiquen l’agricultura intensiva.
Insistim que no hi ha
claredat en cap aspecte d’aquest cas, incloent-hi la responsabilitat del crim,
i enviem el nostre suport als manifestants. Expressem el nostre pesar i condol
per la mort de Romièg Fraisse. Exigim que aquest assassinat sigui recordat per
sempre. Demanem al Galhaqués i a tota Occitània en general que s’actui per
recordar Romièg Fraisse, a través de plaques, o posant el seu nom a carrers o
places, i que cada 26 d’octubre es recordi aquest crim.
Exigim que els diners
dels nostres impostos no s’utilitzin per a projectes contra la voluntat de la
gent i que la policia no estigui al servei d’una oligarquia, sigui la que
sigui.
Felicitem el moviment
antiembassament, que lluiten pacíficament des de fa més d’un any a Sivens, i
agraïm a tots els activistes que han donat el seu temps i les seves forces per
defensar el país.
Denunciem el saqueig
del país, i el menyspreu de França envers el territori occità. No som el “Sud”
de cap “Nord”. La història del país ha de ser decidida al país.
Recordem que la
protecció de la biodiversitat a Occitània no pot separar-se de la defensa de la
llengua i de la cultura desenvolupades tradicionament pel poble occità en els
darrers vuit segles, malgrat la imposició de la llengua i de la cultura
franceses de manera colonial i imperialista.
Recordarem Romièg
Fraisse. Gardarem lo Testet, Gardarem lo País, i ho farem en
occità.
El 28 d’octubre del 2014
dijous, 23 d’octubre del 2014
Defendèm l’occitan contra las intimidacions a Lemòtges, Pau e Artics (occitan, français, italiano, català)
Defendèm
l’occitan contra las intimidacions a Lemòtges, Pau e Artics
Comunicat
(occitan)
Iniciativa
per Occitània, lo laboratòri politic, pòrta un sosten total a las personas e
als movements que defendon la lenga occitana, malgrat las temptativas d’intimidacion
creissentas a Lemòtges, Pau e Artics.
Sostenèm
l’escòla occitana Calandreta de Lemòtges, qu’es menaçada per una manòbra de l’associacion
jacobina La liura Pensada (vector de l’imperialisme francés en Occitània).
Sostenèm
l’escòla occitana Calandreta d’Artics, en Bearn, qu’es menaçada per la
prefectura dels Pirenèus Atlantics (vector de l’imperialisme francés en
Occitània).
Sostenèm
lo movement politic Libertat qu’es en primièra linha per defendre l’escòla
Calandreta d’Artics e que patís d’intimidacions per la prefectura dels Pirenèus
Atlantics, a Pau. Apiejam Libertat dins son drech de far d’animacions
culturalas e popularas al local de la Tor deu Borrèu, a Pau.
Sostenèm
Julian Bòrdanava, militant de Libertat, qu’es prevengut al tribunal de Pau jos
pretèxt qu’es lo responsable dels concèrts de la Tor deu Borrèu.
Felicitam
Julian Bòrdanava per s’exprimir en occitan al procès, amb coratge e
determinacion, çò qu’es un drech moral e cultural inalienable. Condemnam la
reaccion mesquina de la jutgessa, qu’assimila la paraula en occitan de Julian
Bòrdanava a un “silenci”.
Cridam
totes los movements progressistas a sosténer las escòlas Calandretas, lo movement
Libertat e Julian Bòrdanava dins aquestes afars.
Occitània
liura!
23 d’octòbre
de 2014
*
Nous
défendons l’occitan contre les intimidations à Limoges, Pau et Artix
Communiqué
(français)
Iniciativa
per Occitània, le laboratoire politique, apporte un sosten total aux personnes
et aux mouvements qui défendent la langue occitane, malgré les tentatives d’intimidation
croissantes, à Limoges, Pau et Artix.
Nous
soutenons l’école occitane Calandreta de Limoges, qui est menacée par une
manœuvre de l’association jacobine La Libre Pensée (vecteur de l’impérialisme
français en Occitanie).
Nous
soutenons l’école occitane Calandreta d’Artix, dans le Béarn, qui est menacée
par la préfecture des Pyrénées-Atlantiques (vecteur de l’impérialisme français
en Occitanie).
Nous
soutenons le mouvement politique Libertat qui est en première ligne pour
défendre l’école Calandreta d’Artix et qui subit des intimidations venant de la
préfecture des Pyrénées-Atlantiques, à Pau. Nous appuyons Libertat dans son
droit de faire des animations culturelles et populaires au local de la Tor deu
Borrèu, à Pau.
Nous
soutenons Julien Bordenave, militant de Libertat, qui est prévenu au tribunal
de Pau sous le prétexte qu’il est le responsable des concerts de la Tour du
Bourreau.
Nous
félicitons Julien Bordenave de s’être exprimé en occitan au procès, avec
courage et détermination, ce qui est un droit moral et culturel inaliénable.
Nous condamnons la réaction mesquine de la juge qui assimile la parole en
occitan de Julien Bordenave à un “silence”.
Nous
appelons tous les mouvements progressistes à soutenir les écoles Calandretas,
le mouvement Libertat et Julien Bordenave dans ces affaires.
Occitanie
libre!
23
octobre 2014
*
Tuteliamo
l’occitano dalle intimidazioni a Lemòtges, Pau e Artics
Comunicato
(italiano)
Il
laboratorio politico Iniciativa per Occitània esprime il suo pieno appoggio
alle persone e ai movimenti che difendono la lingua occitana, malgrado i
crescenti tentativi di intimidazione a Lemòtges, Pau e Artics.
Esprimiamo
il nostro appoggio alla scuola occitana "Calandreta" di Lemòtges che
è minacciata dalle manovre dell’associazione giacobina "La Libre
Pensée" (vettore dell’imperialismo francese in Occitania).
Esprimiamo
il nostro appoggio alla scuola occitana "Calandreta" di Artics, nel
Bearn, che è minacciata dalla prefettura dei Pirenei Atlantici (vettore
dell’imperialismo francese in Occitania).
Esprimiamo
il nostro appoggio al movimento politico Libertat che è in prima linea per la
tutela della scuola occitana "Calandreta" di Artics e che subisce
intimidazioni dalla prefettura dei Pirenei Atlantici. Appoggiamo Libertat nel
suo diritto di fare animazioni culturali e popolari nella sua sezione de
"la Tor deu Borrèu", a Pau.
Esprimiamo
il nostro appoggio a Julian Bòrdanava, militante di Libertat, in tribunale a Pau
sotto il pretesto della sua responsabilità in quanto organizzatore dei concerti
a "la Tor deu Borrèu".
Complimentiamo
Julian Bòrdanava per essersi espresso in occitano al tribunale, con coraggio e
determinazione, il che è un diritto morale e culturale inalienabile.
Condanniamo la reazione gretta della magistrata, che ha equiparato le
dichiarazioni in occitano di Julian Bòrdanava al “silenzio”.
Ci
appelliamo a tutti i movimenti progressisti affinché esprimano, in queste
vicende, il loro appoggio alle scuole "Calandreta", al movimento
Libertat e a Julian Bòrdanava.
Occitania
libera!
23 ottobre
2014
*
Defensem l’occità de
les indimidacions a Llemotges, Pau i Artics
Comunicat (català)
Iniciativa per
Occitània, el laboratori polític, manifesta el seu total recolzament a les
persones i als moviments que defensen la llengua occitana, malgrat les
creixents temptatives d’intimidació a Llemotges, Pau i Artics.
Donem suport a
l’escola occitana Calandreta de Llemotges, que està amenaçada per una operació
de l’associació jacobina El Pensament Lliure (vector de l’imperialisme francès
a Occitània).
Donem suport a
l’escola occitana Calandreta d’Artics, a Bearn, que està amenaçada per la
prefectura dels Pirineus Atlàntics (vector de l’imperialisme francès a Occitània).
Donem suport al
moviment polític Libertat que és a la primera línia de front per defensar
l’escola Calandreta d’Artics i que pateix intimidacions per la prefectura dels Pirineus Atlàntics, a Pau. Donem suport a Libertat en el seu dret de fer
animacions culturals i populars al local de la Tor deu Borrèu, a Pau.
Donem suport Julian
Bòrdanava, militant de Libertat, portat als tribunals de Pau amb el pretexte
que és el responsable dels concerts de la Tor deu Borrèu.
Felicitem Julian
Bòrdanava per haver-se expressat en occità al judici, amb coratge i
determinació, el que és un dret moral i cultural inalienable. Condemnem la
reacció mesquina de la jutgessa, que equipara les declaracions en occità de
Julian Bòrdanava al “silenci”.
Fem una crida a tots
els moviments progressistes a donar suport a les escoles Calandretes, al
moviment Libertat i a Julian Bòrdanava en aquests afers.
Occitània lliure!
el 26 d’octubre del
2014
diumenge, 28 de setembre del 2014
Preparacion de la Lei d'Aran: proposicions d'Iniciativa per Occitània a l'invitacion de la CUP
Preparacion de la Lei d’Aran
Proposicions d’Iniciativa per Occitània
a l’invitacion de la CUP
Compareissença al Parlament de Catalonha, lo 25 de setembre de 2014
I
Gerard-Joan BARCELÓ
Iniciativa per Occitània
Dònas e Sénhers deputats,
Coma occitan, senti una emocion particulara e una prigonda gratitud de me poder adreiçar al Parlament de Catalonha dins ma lenga occitana, plenament reconeguda per vòstre país mentre qu’es encara mespresada dins lo sieu. Me permetètz a Barcelona çò que m’es impossible a París, e mai a Tolosa o Marselha en escasenças oficialas.
Militants d’Iniciativa per Occitània, En Sumien e ieu sèm tanben lingüistas, e venèm de luènh, de las tèrras provençalas, perque Aran, sol territòri occitan amb autogovèrn, es un subjècte important que merita lo viatge.
Ben sabètz qu’occitans e catalans compartissèm despuèi l’Edat Mejana una civilizacion comuna. Sens la desfacha de Murèth e la mòrt del rei d’Aragon e comte de Barcelona Pèire lo Catolic, una unitat politica seriá estada possibla entre tèrras occitanas e catalanoaragonesas. La lenga dels trobadors foguèt una lenga literària de grands autors catalans coma Guilhèm de Cabestanh o Ramon Vidal de Besalú, fins a Ramon Llull, qu’escriguèt una part de son òbra en occitan. Nòstras doas lengas se semblan fòrça, e per aiçò vos pòdi parlar en occitan general sens que sentatz, pensi, de dificultats per m’entendre. Avèm d’elements populars en comun, coma lo Tió de Nadal que per nosautres es lo Cachafuòc, o la cançon Joan Petit. Lo reviscolament de la cultura occitana amb Frederic Mistral, que celebram lo 100n anniversari de sa mòrt ongan, permetèt tanben un reviscolament de las relacions culturalas occitanocatalanas. Per exemple, se deu a l’amistat entre Mistral e Balaguer un dels imnes occitans, La cançon de la Copa. Encara uèi, se pòt constatar la vitalitat de las relacions entre nòstras doas nacions: ansin una autora barcelonesa, Griselda Lozano, conta dins son roman Òc de 2013 cossí una jove istoriana catalana s’enamora de l’istòria e de la cultura d’Occitània.
Aran es administrativament Catalonha mas culturalament Occitània, valent a dire que fa partida de la nacion occitana, e demandam la reconeissença per la lei del fach nacional occitan. L’aranés es una forma d’occitan gascon, encara en relacion estrecha amb l’ensemble de la lenga occitana, coma o demòstran, per exemple, los trabalhs gramaticals d’Aitor Carrera, professor a l’Universitat de Lhèida. S’escriu segon los principis de la grafia classica definida per lo gramatician Alibèrt. L’aranés es fragil, la lenga majoritària d’Aran es lo castelhan, sonque mens d’un quart dels araneses practican l’occitan coma lenga abituala: en consequéncia nos sembla important de garentir l’unitat de la lenga e de la codificacion. Los catalans podètz èsser conscients d’aqueste problèma, ja que i a de temptativas, per astre minoritàrias, al País Valencian e a las Illas Balearas, d’afeblir la lenga catalana mejançant un secessionisme lingüistic evidentament artificial e antiscientific. Es doncas essencial que la lei precise que l’aranés es una modalitat de la lenga occitana.
Per aiçò Catalonha pòt aver, gràcias a sa proteccion d’Aran, un espaci natural d’influéncia en Occitània Granda, que creisserà amb la visibilitat de la cultura occitana en Catalonha, ja que los interèsses recipròcs se refortiràn necessàriament. Sos interèsses seràn encara mai fòrts se Catalonha, en particular quand siá un estat, valent a dire quand pòsca mestrejar son economia e sas finanças, assumís a l’exterior la projeccion de sa segonda cultura pròpria e sosten dins la rèsta d’Occitània d’accions educativas e/o culturalas occitanas.
Dins aquesta projeccion de la cultura occitana, entendretz qu’Aran pòt tenir un ròtle central. Pensam que li cal obtenir de competéncias especificas per poder negociar dirèctament amb de regions occitanas, de govèrns d’Euròpa e d’institucions europèas se se tracta de coordenar d’accions de proteccion e de promocion de la cultura occitana. Es lo sol territòri d’Occitània amb l’occitan coma lenga oficiala, es tanben lo sol amb un autogovèrn vertadièr: es legitim qu’ocupe una posicion nauta al nivèl internacional per defendre la cultura occitana.
A Iniciativa Per Occitània, pensam doncas que non solament cal mantenir l’autogovèrn, mas tanben fa mestièr de l’aprigondir. Per garentir un ensenhament immersiu occitan e de manièra generala sas competéncias pròprias al servici del desvolopament de son territòri, e tanben per aprofechar plenament son associacion amb Catalonha, prepausam per Aran l’obtencion de poders legislatius.
Visca Aran, visca Occitània, visca Catalunya lliure!
II
Domergue SUMIEN
Iniciativa per Occitània
Dònas e Sénhers deputats,
Vos mercejam d’escotar de voses d’Occitània.
Dins l’encastre de la Lei d’Aran, vos fasèm qualques proposicions tocant la politica lingüistica en favor de l’occitan.
La futura Lei d’Aran pòt enquadrar e precisar certanas disposicions de la Lei de l’occitan, aranés en Aran.
1
L’occitan, en Aran, es en posicion fragila davant l’espanhòl. La sociolingüistica nos indica qu’una lenga menaçada se salva per diferentas mesuras, la primièra es la transmission familiala e intergeneracionala. Per tant, demandam que laLei d’Aran preveja una ajuda concreta, jos forma de facilitats materialas, als parents que parlen en occitan de faiçon permanenta a lors enfants.
2
Una sèria de demandas concernís l’organisme oficial de codificacion de l’occitan, çò es, ara, l’Institut d’Estudis Araneses (IEA).
(a) La Lei d’Aran deu exigir qu’aquel organisme de codificacion tenga un foncionament academic, amb una garentida de qualitat dins lo trabalh scientific e amb un ròtle preponderant donat als especialistas de la lingüistica. Es necessari que qu’aquel organisme tenga lo nivèl de credibilitat de l’IÈC.
(b) La Lei d’Aran deu exigir qu’aquel organisme de codificacion garentisca una continuitat amb los trabalhs precedents de codificacion. Es necessària, dins la lei,
— una referéncia al grand filològ occitan Loís Alibèrt (equivalent occitan de Pompeu Fabra),
— mas tanben, e es fondamental, una filiacion oficiala amb lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO), que precisèt et refortiguèt la nòrma de Loís Alibèrt dins los ans 90-2000.
=> Fins ara, lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO) es lo sol organisme de codificacion de l’occitan qu’aja garentit un nivèl de qualitat comparable al de l’IÈC. Es la referéncia indispensabla per los universitaris, los especialistas e los organismes d’ensenhament.
=> Se la filiacion amb Conselh de la Lenga Occitana (CLO) es pas garentida, i a un risc d’assistir a una destabilizacion de la nòrma de l’occitan, comparabla a la destabilizacion de la nòrma del catalan causada per l’Acadèmia Valenciana de la Lenga.
(c) Cal garentir un desvolopament coesionat e solidari entre doas varietats d’occitan dins una sola comission de l’IEA: l’occitan aranés amb l’occitan estandard. Cal pas separar los trabalhs dedicats a cada varietat.
(d) Demandam lo restabliment de las seccions d’istòria e de drech dins l’IEA, jos la responsabilitat d’istorians e de juristas competents.
3
Una darrièra demanda es que las ajudas concretas per l’occitan pòscan tocar las regions occitanas exterioras a Aran. L’occitan aranés, per se desvolopar e se consolidar, a besonh d’un territòri de projeccion lingüistica, qu’es naturalament tot lo país d’Occitània, “dels Alps als Pirenèus” coma disiá Frederic Mistral.
4
Iniciativa per Occitània apròva tanben las proposicions de:
— Ferriòl MACIP (sus las connexions entre Aran e la rèsta d’Occitània dels servicis publics, dels transpòrts, de la prevencion dels risques e dels mejans de comunicacion)
— Aitor CARRERA (sus la convergéncia entre occitan aranés e occitan estandard e sus lo besonh de qualitat academica de l’IEA)
— Mireia BOYA e l’ANC VAL D’ARAN (sus lo fach nacional occitan e la solidaritat amb Catalonha)
— Julian SANHELLY (sus la promocion de las activitats de montanha tradicionalas, fondamentalas per la cultura aranesa).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)