diumenge, 1 de febrer del 2015

Per l'occitan, lenga de Catalonha!





Per l’occitan, lenga de Catalonha !

Dimècres 21 de genièr, lo Parlament de Catalonha votèt, amb una majoritat fòrça ampla, la nòva Lei d’Aran, que definís l’autogovèrn de la Val e sas relacions amb la comunautat autonòma de Catalonha.  Nòstre movement se’n regaudís e per mai d’una rason : Aran es reconegut coma un element d’Occitània, amb de simbòls comuns amb la rèsta de la nacion, coma sa version de Se canta o la crotz occitana sul drapèl; la Val farà pas jamai partida d’una division territoriala pròpria de Catalonha; sa lenga, “occitan, nomenat aranés en Aran”, es oficiala, d’usatge dins l’administracion e veïculara dins l’educacion. En particular, s’admet per la lei lo drech de decidir d’aquel territòri occitan, e, pel primièr còp dins l’istòria, la lei reconeis Occitània coma una nacion. Malgrat l’oposicion dels partits espanholistas Ciutadans e PP al drech de decidir, malgrat tanben la temptativa del PSC de separar Aran de la rèsta d’Occitània, grandmercejam las fòrças politicas aranesas e catalanas qu’an permés aqueste bèl progrès per la dignitat de la nacion occitana.

En aqueste contèxt, lo projècte de Constitucion catalana de Santiago Vidal es una amara decepcion. Parlam de l’article 4, que definís la politica lingüistica de la Catalonha independenta. Ja se pòt criticar l’apartat 2, que consagra lo conflicte lingüistic en balhant una oficialitat innecessària al castelhan: aquò menaça l’existéncia del catalan e de l’occitan. Tanben nos escandaliza l’apartat 3 que ditz: “l’aranés es la lenga oficiala e pròpria de la Val d’Aran, en regim de cooficialitat plena amb lo catalan”. D’efièch, es una grèva reculada a respècte de la Lei de l’occitan, aranés en Aran, de 2010: la mençon de l’occitan desapareis, çò que risca d’encoratjar de temptativas secessionistas ostilas a la dignitat de nòstra lenga, e la propòsta limita l’oficialitat de l’occitan a la Val mentre que la lei de 2010 l’aplicava a tota la comunautat autonòma de Catalonha.  En mai d’aquò, Aran seriá lo sol territòri de la Catalonha independenta qu’aguèsse de patir un trilingüisme institucional que fragilizariá l’aranés, ja minoritari dins los usatges lingüistics quotidians.

Totun, tot es encara possible. Se tracta d’un projècte, non pas del tèxt definitiu. De biais remirablament participatiu, totòm i pòt prepausar un emendament al sit http://www.unanovaconstitucio.cat/. Convidam nòstres compatriòtas occitans e nòstres amics catalans a demandar una melhora redaccion de l’article 4, qu’afortisca l’oficialitat de l’occitan e non pas la del castelhan.


Per l’occitan, lenga de Catalonha! 


(Català)


Per l'occità, llengua de Catalunya!

Dimecres 21 de gener, el Parlament de Catalunya va votar, amb una majoria molt ampla, la nova Llei d’Aran, que defineix l’autogovern de la Vall i les seves relacions amb la comunitat autònoma de Catalunya. El nostre moviment se’n va alegrar i per més d’una raó: Aran és reconeguda com un element d’Occitània, amb símbols comuns amb la resta de la nació, com la seva versió de l’himne occità o la creu occitana a la bandera; la Vall mai no formarà part d’una divisió territorial pròpia de Catalunya; la seva llengua, “occità, anomenat aranès a l’Aran”, és oficial, d’ús a l’administració i vehicular a l’educació. En particular, s’admet per llei el dret de decidir d’aquest territori occità, i, per primera vegada a la història, la llei reconeix Occitània com una nació. Malgrat l’oposició dels partits espanyolistes Ciutadans i PP al dret de decidir, malgrat també la temptativa del PSC de separar l’Aran de la resta d’Occitània, agraïm a les forces polítiques araneses i catalanes que hagin permès aquest bell progrés per la dignitat de la nació occitana.
En aquest context, el projecte de Constitució catalana de Santiago Vidal és una amarga decepció. Parlem de l’article 4, que defineix la política lingüística de la Catalunya independent. Ja es pot criticar l’apartat 2, que consagra el conflicte lingüístic donant una oficialitat innecessària al castellà: que amenaça l’existència del català i de l’occità. També ens escandalitza l’apartat 3 que diu: “l’aranès és la llengua oficial i pròpia de la Val d’Aran, en règim de cooficialitat plena amb el català”. De fet, és una reculada pel que fa a Llei de l’occità, aranès a l’Aran, de 2010: la menció de l’occità desapareix, pel que es corre el risc d’encoratjar temptatives secessionistes hostils a la dignitat de la nostra llengua, i la proposta limita l’oficialitat de l’occità a la Vall d’Aran mentre que la llei de 2010 l’aplicava a tota la comunitat autònoma de Catalunya.  A més, l’Aran seria l’únic territori de la Catalunya independent que hauria de patir un trilingüisme institucional que fragilitzaria l’aranès, ja minoritari en els usos lingüístics diaris.
Tanmateix, tot és encara possible. Es tracta d’un projecte, no del text definitiu. De manera admirablement participativa, tothom pot proposar-hi una esmena al web http://www.unanovaconstitucio.cat/. Convidem als nostres compatriotes occitans i als nostres amics catalans a demanar una millor redacció de l’article 4, que afirmi l’oficialitat de l’occità i no la del castellà.
Per l’occità, llengua de Catalunya!

(Français)

Pour l’occitan, langue de Catalogne !

Mercredi 21 janvier, le Parlement de la Catalogne a voté, à une très large majorité, la nouvelle Loi de l’Aran, qui définit l’autonomie de la vallée et ses relations avec la communauté autonome de Catalogne.  Notre mouvement s’en réjouit à plus d’un titre : l’Aran est reconnu comme un élément de l’Occitanie, avec des symboles communs avec le reste de la nation, comme sa version de Se canta ou la croix occitane sur le drapeau; la vallée ne fera jamais partie d’une division administrative propre à la Catalogne; sa langue, “occitan, appelé aranais en Aran”, est officielle, d’usage dans l’administration et véhiculaire dans l’éducation. En particulier, on admet par la loi  le droit de décider de ce territoire occitan, et, pour la première fois dans l’histoire, la loi reconnaît l’Occitanie comme une nation. Malgré l’opposition des partis espagnolistes Ciutadans et PP au droit de décider, malgré aussi la tentative du PSC de séparer l’Aran du reste de l’Occitanie, nous remercions les forces politiques aranaises et catalanes qui ont permis ce beau progrès pour la dignité de la nation occitane.

Dans ce contexte, le projet de Constitution catalane de Santiago Vidal est une amère déception. Nous parlons de l’article 4, qui définit la politique linguistique de la Catalogne. On peut pour commencer critiquer l’alinéa 2, qui consacre le conflit linguistique en donnant une officialité superflue à l’espagnol : cela menace l’existence du catalan et de l’occitan. Ce qui nous scandalise aussi, c’est l’alinéa 3 qui dit que « l’aranais est la langue officielle et propre du Val d’Aran, en régime de pleine coofficialité avec le catalan ». En effet, c’est un grave recul par rapport à la Loi de l’occitan, aranais en Aran, de 2010 : la mention de l’occitan disparaît, ce qui risque d’encourager des tentatives sécessionnistes hostiles à la dignité de notre langue, et la proposition restreint l’officialité de l’occitan à la vallée alors que la loi de 2010 l’appliquait à toute la communauté autonome de Catalogne.  En outre, Aran serait le sol territoire de la Catalogne indépendante à devoir subir un trilinguisme institutionnel qui fragiliserait l’aranais, déjà minoritaire dans les usages linguistiques quotidiens.

Pourtant, tout est encore possible. Il s’agit d’un projet, non pas du texte définitif. De façon remarquablement participative, tout le monde peut y proposer un amendement sur le site http://www.unanovaconstitucio.cat/. Nous invitons nos compatriotes occitans et nos amis catalans à demander une meilleure rédaction de l’article 4, qui affirme l’officialité de l’occitan et non pas celle de l’espagnol.
Pour l’occitan, langue de Catalogne !

dijous, 20 de novembre del 2014

Un article de 'La Setmana' sus nòstra ceremònia de l'11 de novembre

'La Setmana', lo setmanièr de lenga occitana, consagra un article a nòstre omenatge a las victimas occitanas de la Guèrra Granda de l'11 de novembre.




diumenge, 16 de novembre del 2014

Iniciativa per Occitània sosten la lucha per la defensa de la linha de trens Carcassona-Quilhan





Iniciativa per Occitània sosten la lucha per la defensa de la linha de trens Carcassona-Quilhan
Comunicat [occitan]

...E al delai demanda lo manten en activitat de las linhas ferroviàras occitanas amenaçadas de barradura.

Dempuèi plusors annadas, al motiu de non-rendabilitat, l’SNCF amenaça de barrar la linha de trens entre Carcassona e Quilhan, linha que seguís lo flume Aude e permet de jónher la plana de Carcassés al piemont pirenenc.

Dins aquesta perspectiva, la linha a patit tres decadas de negligéncias e d’atacas:
- las garas segondàrias an tampat per daissar plaça a d’automats de vendas
- lo nombre d’emplegats per la linha es estat baissat
- las vias ferradas son estadas mantengudas dins un estat marrit
- los oraris son mal adaptats a las necessitats dels viatjaires.

Malgrat aquò, aquestas darrièras annadas la frequentacion de la linha a fòrtament aumentat, mercés a una politica tarifària excepcionala mesa en plaça per la region Lengadòc-Rosselhon (bilhetas a 1 €). Per tant que s’engatgèsse la collectivitat regionala a pagar la siá part per modernizar e segurizar las vias, Réseaux Ferrés de France a totjorn refusat de manténer en bon estat la partida Limós-Quilhan de la linha.

Lo dissabte 15 de novembre, Plaça de la Gara de Quilhan, se tenguèt una manifestacion plurala de sosten a aquesta linha e pel mantenement de las garas. Iniciativa per Occitània i èra presenta.



Al delai d’aqueste exemple, d’autras linhas son amenaçadas en Occitània, coma la linha Coni-Niça per la quala s’organizan de manifestacions. Actualament l’estat francés vòl tampar 25 linhas. Occitània ne serà la victima principala ja que 14 linhas son per barrar se pas res es fach. Se comparam aquesta chifra amb la densitat mens fòrta de linhas ferroviàrias occitanas al par de la rèsta de l’estat francés, se pòt dire que realament assistissèm a una politica dels transpòrts occitanofòba.

Iniciativa per Occitània demanda lo manten en activitat de totas aquelas linhas de trens.

***

Iniciativa per Occitània soutient la lutte pour la défense de la ligne de trains Carcassonne-Quillan
Communiqué  [français]


...Et demande au-delà le maintien en activité des lignes ferroviaires occitanes menacées de fermeture.

Depuis plusieurs années, sous prétexte de non-rentabilité, la SNCF menace de fermer la ligne de trains entre Carcassonne et Quillan, ligne qui suit le fleuve de l’Aude et permet de relier la plaine du Carcassès au piémont pyrénéen.

Dans cette perspective, la ligne a souffert de trois décennies de négligences et d’attaques:
- les gares secondaires ont fermé pour laisser place à des guichets automatiques
- le nombre d’employés pour la ligne a été baissé
- les voies ferrées ont été maintenues dans un mauvais état
- les horaires sont mal adaptés aux nécessités des voyageurs.

Malgré cela, ces dernières années, la fréquentation de la ligne a fortement augmenté grâce à une politique tarifaire exceptionnelle mise en place par la région Languedoc-Roussillon (billets à 1 €). Bien que la collectivité régionale se soit engagée à payer sa part pour moderniser et sécuriser les voies, Réseaux Ferrés de France a toujours refusé de maintenir en bon état la partie Limoux-Quillan de la ligne.

Samedi 15 novembre, à la place de la gare de Quillan, s’est tenue une manifestation plurielle pour soutenir cette ligne et pour maintenir les gares. Iniciativa per Occitània y était présente.

Au delà de cet exemple, d’autres lignes sont menacées en Occitanie, comme la ligne Coni-Nice pour laquelle on organise des manifestations. Actuellement, l’État français veut fermer 25 lignes. L’Occitanie en sera la victime principale puisque 14 lignes sont sur le point de fermer si rien n’est fait. Si nous comparons ce chiffre avec la densité moins forte de lignes ferroviaires occitanes par rapport au reste de l’État français, on peut dire que nous assistons réellement à une politique des transports occitanophobe.

Iniciativa per Occitània demande le maintien en activité de toutes ces lignes de trains.



Iniciativa per Occitània dóna suport a la lluita per la defensa de la línia de tren Carcassona-Quilhan

Comunicat [català]



...I a més demana el manteniment de l’activitat de les línies ferroviàries occitanes amenaçades de tancament.



Des de ja fa uns quants anys, amb el pretexte que no és rendible, l’SNCF amenaça amb tancar la línia de tren Carcassona-Quilhan, línia que va seguint el riu Aude i que permet d’unir la plana del Carcassés i el piemont pirinenc.



En aquesta perspectiva, la línia ha patit tres dècades negligències i d’atacs:

- les estacions secundàries han tancat tot sent substituïdes per màquines de venda automàtica

- el nombre de treballadors a la línia ha baixat

- les vies s’han mantingut en mal estat

- els horaris estan mal adaptats a les necessitats dels viatgers.



Malgrat tot, aquests últims anys la freqüentació de la línia ha augmentat força, gràcies a una política tarifària excepcional duta a terme per la regió Llenguadoc-Rosselló (bitllets a 1 €). Tot i que l’administració de la regió s’havia compromès a pagar la seva part per modernitzar i fer més segures les vies, Réseaux Ferrés de France sempre ha refusat mantenir en bon estat la part de la línia entre Limós i Quilhan.



El dissabte 15 de novembre, a la Plaça de l’Estació de Quilhan, hi va haver una manifestació plural de suport a aquesta línia i pel manteniment de les estacions. Iniciativa per Occitània hi era present.

A més d’aquest exemple, hi ha més línies amenaçades a Occitània, com la línia Cuneo-Niça per a la qual es convoquen manifestacions. Actualment l’estat francès vol tancar 25 línies. Occitània en serà la víctima principal ja que ens tancaran 14 línies si no s’hi fa res. Si comparem aquesta xifra amb la densitat menys forta de línies ferroviàries occitanes pel que fa a la resta de l’estat francès, es pot dir que realment assistim a una política de transports occitanòfoba.



Iniciativa per Occitània demana que es mantingui l’activitat de totes aquestes línies de tren.”

dimarts, 11 de novembre del 2014

Tèxte de nòstre discors per l'omenatge a las victimas occitanas de la Guèrra Granda


Tèxte en occitan. Sèg la traduccion francesa / Texte en occitan. La traduction française ci-après.

L’an passat a Aniana, Iniciativa per Occitània e d’autres occitans venguèrem onorar la memòria del soldat occitan de 1914 qu’o perdèt tot, la santat e la vida, l’amor e la familha, lo trabalh e la dignitat a causa dels imperialismes que provoquèron la Primièra Guèrra Mondiala, un conflicte tant òrre, tant atròç que las gents l’apelèron la Guèrra Granda, en esperant a tòrt que foguèsse la darrièra.

Al soldat occitan, diguèrem fa un an : “Soldat occitan, ton enemic èra pas l'alemand. Ton enemic èra lo chauvinisme, èra l'imperialisme que mandèt a la mòrt en nom de França tos fraires e tant de pòbles colonizats coma tu”. Ongan, a Sant Fèlix de Lauragués,  nos tornam trobar davant los meteisses mots d’Antonin Perbòsc –“La guèrra qu’an volguda / Es la guèrra a la guèrra / Son mòrts per nòstra tèrra / E per tota la terra. Òc, sèm aicí per la patz e per la relacion frairala de totes los pòbles, contra los masèls e las barbariás en nom dels egoïsmes estatals.

Mentre que França multiplica las celebracions pel centenari de la Primièra Guèrra Mondiala en taisar sas responsabilitats, nosautres volèm seguir lo ponch de vista de las victimas. Òc-ben, pensam a las victimas, a totas las victimas, en particular a las nòstras. Als centenats de milierats d'occitans que patiguèron dins lor carn aquel chaple inutil, a las familhas destruchas, a totas las sofrenças acomoladas. Mas tanben als vilatges decimats condemnats a mòrt. Al sacrifici de l’economia de nòstre país, que ja èra estada despossedida pel centralisme francés. Als milierats de soldats mutilats e andicapats que podián pas pus participar a una vida sociala normala.

Mentre que França contunha de negar l’existéncia de sos pòbles, lo soldat occitan, el, aguèt de renonciar a tot: a sa lenga e a sa cultura, interdichas a l’escòla e objèctes de totas las umiliacions; a sa tèrra per se batre sus de tèrras luenchencas que lo comprenián pas; a sa vida per un estat que mespresava sa personalitat.

Per aiçò, en nom de totas aquelas sofrenças, de tot aquel mesprètz, de tota aquela despossession que patiguèron las victimas occitanas de la Guèrra Granda e qu’Occitània patís encara, demandam solemnament a l’estat francés lo drech de reparacion istorica. Que França reconesca son injustícia e sa brutalitat devèrs nòstre pòble e nos permeta de recuperar totes los atributs de nòstra personalitat occitana que nos son estats panats.


O devèm al soldat occitan. 

Sant Fèlix de Lauragués, 11 de novembre de 2014.




Traduccion francesa

L’an dernier à Aniane, Iniciativa per Occitània et d’autres occitans sommes venus honorer la mémoire du soldat occitan de 1914 qui a tout perdu, la santé et la vie, l’amour et la famille, le travail et la dignité à cause des impérialismes qui ont entraîné la Première Guerre Mondiale, un conflit si horrible, si atroce que les gens l’ont appelé la Grande Guerre, en espérant à tort que ce soit la dernière.

Au soldat occitan, nous avons dit il y a un an : “Soldat occitan, ton ennemi n’était pas l’allemand. Ton ennemi était le chauvinisme, c’était l'impérialisme qui a envoyé à la mort au nom de la France tes frères et tant de peuples colonisés comme toi”. Cette année, à Saint-Félix-Lauragais,  nous nous retrouvons devant les mêmes mots d’Antonin Perbosc –“La guèrra qu’an volguda / Es la guèrra a la guèrra / Son mòrts per nòstra tèrra / E per tota la tèrra” (“la guerre qu’ils ont voulue, c’est la guerre à la guerre. Ils sont morts pour notre terre et pour toute la terre”). Oui, nous sommes ici pour la paix et pour la relation fraternelle entre tous les peuples, contre les tueries et les barbaries au nom des égoïsmes étatiques.

Pendant que la France multiplie les célébrations pour le centenaire de la Première Guerre Mondiale en passant sous silence ses responsabilités, nous, nous voulons adopter le point de vue des victimes. Oui, nous pensons aux victimes, à toutes les victimes, en particulier aux nôtres. Aux centaines de milliers d'Occitans qui ont subi dans leur chair ce massacre inutile, aux familles détruites, à toutes les souffrances accumuluées. Mais aussi aux villages décimés condamnés à mort. Au sacrifice de l’économie de notre pays, qui avait été déjà dépossédée par le centralisme français. Aux milliers de soldats mutilés et handicapés qui ne pouvaient plus participer à une vie sociale normale.

Pendant que la France continue de nier l’existence de ses peuples, le soldat occitan, lui, a dû renoncer à tout: à sa langue et à sa culture, interdites à l’école et objets de toutes les humiliations; à sa terre pour se battre sur des terres lointaines qui ne le comprenaient pas; à sa vie pour un État qui méprisait sa personnalité.

C’est pourquoi, au nom de toutes ces souffrances, de tout ce mépris, de toute cette dépossession qu’ont subis les victimes occitanes de la Grande Guerre et que l’Occitanie subit encore, nous demandons solennellement à l’État français le droit de réparation historique. Que France reconnaisse son injustice et sa brutalité envers notre peuple et nous permette de récupérer tous les attributs de notre personnalité occitane que l’on nous a volés.


Nous le devons au soldat occitan. 

dissabte, 8 de novembre del 2014

9-N, consulta de Catalonha e Aran: votatz òc-òc! / 11-N, venètz amb nosautres a Sant Fèlix de Lauragués!



1. 9-N, consulta de Catalonha e Aran: votatz òc-òc!
Lo 9 de novembre, Iniciativa per Occitània crida a votar "òc-òc" a las doas questions de la consulta sus l'autodeterminacion del Principat de Catalonha, qu'implica tanben la tèrra occitana de la Val d'Aran.

Volèm que la comunautat autonòma de Catalonha devenga l'estat sobeiran de Catalonha e Aran. Es la melhora opcion, a tèrme cort, per defendre los interèsses de la populacion occitana de la Val d'Aran. Es tanben la melhora perspectiva per lo desvolopament del pòble catalan.

2. 11-N, venètz amb nosautres a Sant Fèlix de Lauragués! 

Coma l'an passat a Aniana, Iniciativa per Occitània organiza un omenatge a las victimas de la Guèrra Granda. L'11 de novembre, a Sant Fèlix de Lauragués, a las doas del jorn (14h), depausarem una garba de flors davant lo monument dedicat als mòrts de 1914-1918, e reclamarem lo drech de reparacion istorica. 


dimarts, 28 d’octubre del 2014

Omenatge a Romièg Fraisse, defensa del Testet e de Sivens! (occitan, français, italiano, català)





Omenatge a Romièg Fraisse, defensa del Testet e de Sivens!
Comunicat (occitan)

Iniciativa per Occitània exprimís son indignacion per la mòrt de Romièg Fraisse lo 26 d’octòbre passat al Testet (Galhaqués). Certanas fonts dison que foguèt abatut per una granada de gas lacrimogèn e acabat amb de còps de calòssa per la gendarmariá francesa, e al moment qu’escrivèm aqueste comunicat, nos grèva lo silenci de l’estat. Fraisse, que certans politicians cèrcan de calomniar, foguèt tuat dins l’encastre de la repression d’una protèsta populara e pacifica contra la construccion d’una restanca impopulara que destrutz la natura, degalha l’argent public e a sonque per tòca d’irrigar las tèrras d’un petit nombre d’esplechaires que practican l’agricultura intensiva.

Exigissèm de responsabilitats per aqueste crime e sostenèm totas las protèstas. Planhèm lo dòl a totes los que ploran lo decès de Romièg Fraisse e demandam qu’aquel assassinat se desmembre pas jamai. Demandam a totas las comunas de Galhaqués e d’Occitània de far d’accions per servar la memòria de Romièg Fraisse: siá de placas commemorativas, siá de noms de carrièras o plaças, e que cada 26 d’octòbre se remembre aquel crime.

Exigissèm qu’amb l’argent dels nòstres impòstes se pague pas de projèctes contra la volontat del pòble e que la polícia siá pas al servici d’una oligarquia quina que siá.

Saludam lo movement antirestanca que dempuèi mai d’una annada lucha pacificament a Sivens, e mercejam totes los activistas qu’an emplegat lor temps e lors fòrças per defendre lo país.

Denonciam la depredacion del país e lo mesprètz de França envèrs lo territòri occitan. Sèm pas lo Sud de cap de Nòrd. Los afars del país, los volèm decidir al país.

Remembram que la defensa de la biodiversitat del país deu èsser una lucha restacada a la defensa de la lenga e de la cultura occitanas, que s’i son desvolopadas tradicionalament pel pòble long dels darrièrs uèch sègles, fàcia a l’imposicion d’una lenga e d’una cultura francesas amb de metòdes colonials e imperialistas.

Nos remembrarem de Romièg Fraisse. Gardarem lo Testet, gardarem lo país, e o farem en lenga d’òc.

Lo 28 d’octòbre de 2014

*

Hommage à Rémi Fraisse, défense du Testet et de Sivens!
Communiqué (français)

Iniciativa per Occitània exprime son indignation pour la mort de Rémi Fraisse le 26 octobre dernier au Testet (Gaillacois). Certains sources disent qu’il a été abattu par une grenade de gaz lacrymogène et achevé à coups de matraque par la gendarmerie française, et au moment où nous écrivons ce communiqué, nous sommes heurtés par le silence de l’État. Fraisse, que certains politiciens cherchent à calomnier, a été tué dans le cadre de la répression d’une protestation populaire et pacifique contre la construction d’un barrage impopulaire qui détruit la nature, gaspille l’argent public et a pour seul but d’irriguer les terres d’un petit nombre d’exploitants qui pratiquent l’agriculture intensive.
Nous exigeons des responsabilités pour ce crime et soutenons toutes les protestations. Nous adressons nos condoléances à tous ceux qui pleurent le décès de Rémi Fraisse et demandons que cet assassinat ne soit jamais oublié. Nous demandons à toutes les communes du Gaillacois et d’Occitanie de faire des actions pour conserver la mémoire de Rémi Fraisse. soit des plaques commémoratives, soit des noms de rues ou de places, et que l’on se rappelle de ce crime tous les 26 octobre.

Nous exigeons que l’argent de nos impôts ne serve pas à payer des projets contre la volonté du peuple et que la police n soit pas au service d’une oligarchie, quelle qu’elle soit.

Nous saluons le mouvement antibarrage qui, depuis plus d’un an, lutte pacifiquement à Sivens, et nous remercions tous les activistes qui ont employé leur temps et leurs forces à défendre le pays.

Nous dénonçons la déprédation du pays et le mépris de la France envers le territoire occitan. Nous ne sommes pas le Sud d’un quelconque Nord. Les affaires du pays, nous voulons les décider au pays.

Nous rappelons que la défense de la biodiversité du pays doit être une lutte rattachée à la défense de la langue et de la culture occitanes, que le peuple a développées traditionnellement tout au long des huit derniers siècles, face à l’imposition d’une langue et d’une culture françaises par des méthodes coloniales et impérialistes.

Nous nous souviendrons de Rémi Fraisse. Nous garderons le Testet, nous garderons le pays et nous le ferons en langue d’oc.

Le 28 octobre 2014

*

Omaggio a Romièg Fraisse, tutela del Testet e di Sivens!
Comunicato (italiano)

Il laboratorio politico Iniciativa per Occitània esprime la propria indignazione per la tragica morte di Romièg Fraisse il 26 ottobre scorso al Testet (Galhaqués). Certe fonti affermano che il decesso fu causato da una granata di gas lacrimogeno scagliatagli contro dalla gendarmeria francese, che lo avrebbe poi finito a colpi di scarpone. Nel momento in cui scriviamo questo comunicato ci addolora in particolar modo il silenzio dello Stato. Fraisse, che certi politici tentano di calunniare, fu ucciso nell’ambito della repressione di una protesta popolare e pacifica contro la costruzione di uno sbarramento idrico molto impopolare che distrugge la natura, spreca il denaro pubblico e il cui unico scopo è di irrigare le terre di un gruppo sparuto di agrari che praticano l’agricoltura intensiva.

Pretendiamo che sia fatta chiarezza su ogni aspetto della vicenda, comprese le responsabilità di questo delitto, e porgiamo il nostro sostegno ai contestatori. Esprimiamo dolore e cordoglio per la scomparsa di Romièg Fraisse. Esigiamo che sia ricordato per sempre questo assassinio. Chiediamo a tutti i comuni del Galhaqués e di Occitània di agire affinché sia ricordato Romièg Fraisse, tramite lapidi, nomi di vie o piazze, e nella ricorrenza di ogni 26 ottobre.

Esigiamo che il denaro delle nostre tasse non serva a finanziare progetti contro la volontà popolare e che la polizia non sia al servizio di una oligarchia, quale che essa sia.

Porgiamo il nostro saluto al movimento “no diga” che lotta pacificamente da ormai più di un anno a Sivens, e ringraziamo tutti gli attivisti che hanno dato del loro tempo e delle loro forze per difendere il Paese.

Denunciamo il saccheggio del Paese e il disprezzo della Francia rispetto al territorio occitano. Non siamo il “Sud” di nessun “Nord”. Le vicende del Paese vanno decise al Paese.

Rammentiamo che la difesa della biodiversità in Occitania non può essere separata dalla difesa della lingua e della cultura legate alle tradizioni del popolo occitano, sviluppatevi durante gli ultimi otto secoli malgrado l’imposizione coloniale e imperialista della lingua e della cultura francesi.

Ricorderemo Romièg Fraisse. Gardarem lo Testet, gardarem lo país, e lo faremo in occitano.

Il 28 ottobre 2014


*

Homenatge a Romièg Fraisse, protecció del Testet i de Sivens!
Comunicat (català)

El laboratori polític Iniciativa per Occitània expressa la seva indignació per la tràgica mort de Romièg Fraisse el 26 d’octubre passat al Testet (Galhaqués, Occitània). Algunes fonts afirmen que va morir a causa d’una granada de gas lacrimogen llançada per la policia francesa, i rematat a cops de porra. En el moment d’escriure aquest comunicat ens entristeix especialment el silenci de l’Estat. Fraisse, que alguns polítics intenten calumniar, va ser assassinat en el marc de la repressió d’una protesta popular i pacífica contra la construcció d’un embassament impopular que destrueix la natura, malbarata els diners públics i només ha de servir per irrigar les terres d’un grapat de terratinents que practiquen l’agricultura intensiva.

Insistim que no hi ha claredat en cap aspecte d’aquest cas, incloent-hi la responsabilitat del crim, i enviem el nostre suport als manifestants. Expressem el nostre pesar i condol per la mort de Romièg Fraisse. Exigim que aquest assassinat sigui recordat per sempre. Demanem al Galhaqués i a tota Occitània en general que s’actui per recordar Romièg Fraisse, a través de plaques, o posant el seu nom a carrers o places, i que cada 26 d’octubre es recordi aquest crim.

Exigim que els diners dels nostres impostos no s’utilitzin per a projectes contra la voluntat de la gent i que la policia no estigui al servei d’una oligarquia, sigui la que sigui.

Felicitem el moviment antiembassament, que lluiten pacíficament des de fa més d’un any a Sivens, i agraïm a tots els activistes que han donat el seu temps i les seves forces per defensar el país.

Denunciem el saqueig del país, i el menyspreu de França envers el territori occità. No som el “Sud” de cap “Nord”. La història del país ha de ser decidida al país.

Recordem que la protecció de la biodiversitat a Occitània no pot separar-se de la defensa de la llengua i de la cultura desenvolupades tradicionament pel poble occità en els darrers vuit segles, malgrat la imposició de la llengua i de la cultura franceses de manera colonial i imperialista.

Recordarem Romièg Fraisse. Gardarem lo Testet, Gardarem lo País, i ho farem en occità.

El 28 d’octubre del 2014