Omenatge a Romièg Fraisse, defensa del Testet e de Sivens! (occitan, français, italiano, català)

Omenatge a Romièg Fraisse, defensa del Testet e de Sivens!

Comunicat (occitan)

Iniciativa per Occitània exprimís son indignacion per la mòrt de Romièg Fraisse lo 26 d’octòbre passat al Testet (Galhaqués). Certanas fonts dison que foguèt abatut per una granada de gas lacrimogèn e acabat amb de còps de calòssa per la gendarmariá francesa, e al moment qu’escrivèm aqueste comunicat, nos grèva lo silenci de l’estat. Fraisse, que certans politicians cèrcan de calomniar, foguèt tuat dins l’encastre de la repression d’una protèsta populara e pacifica contra la construccion d’una restanca impopulara que destrutz la natura, degalha l’argent public e a sonque per tòca d’irrigar las tèrras d’un petit nombre d’esplechaires que practican l’agricultura intensiva.

Exigissèm de responsabilitats per aqueste crime e sostenèm totas las protèstas. Planhèm lo dòl a totes los que ploran lo decès de Romièg Fraisse e demandam qu’aquel assassinat se desmembre pas jamai. Demandam a totas las comunas de Galhaqués e d’Occitània de far d’accions per servar la memòria de Romièg Fraisse: siá de placas commemorativas, siá de noms de carrièras o plaças, e que cada 26 d’octòbre se remembre aquel crime.

Exigissèm qu’amb l’argent dels nòstres impòstes se pague pas de projèctes contra la volontat del pòble e que la polícia siá pas al servici d’una oligarquia quina que siá.

Saludam lo movement antirestanca que dempuèi mai d’una annada lucha pacificament a Sivens, e mercejam totes los activistas qu’an emplegat lor temps e lors fòrças per defendre lo país.

Denonciam la depredacion del país e lo mesprètz de França envèrs lo territòri occitan. Sèm pas lo Sud de cap de Nòrd. Los afars del país, los volèm decidir al país.

Remembram que la defensa de la biodiversitat del país deu èsser una lucha restacada a la defensa de la lenga e de la cultura occitanas, que s’i son desvolopadas tradicionalament pel pòble long dels darrièrs uèch sègles, fàcia a l’imposicion d’una lenga e d’una cultura francesas amb de metòdes colonials e imperialistas.

Nos remembrarem de Romièg Fraisse. Gardarem lo Testet, gardarem lo país, e o farem en lenga d’òc.

Lo 28 d’octòbre de 2014

*

Hommage à Rémi Fraisse, défense du Testet et de Sivens!

Communiqué (français)

Iniciativa per Occitània exprime son indignation pour la mort de Rémi Fraisse le 26 octobre dernier au Testet (Gaillacois). Certains sources disent qu’il a été abattu par une grenade de gaz lacrymogène et achevé à coups de matraque par la gendarmerie française, et au moment où nous écrivons ce communiqué, nous sommes heurtés par le silence de l’État. Fraisse, que certains politiciens cherchent à calomnier, a été tué dans le cadre de la répression d’une protestation populaire et pacifique contre la construction d’un barrage impopulaire qui détruit la nature, gaspille l’argent public et a pour seul but d’irriguer les terres d’un petit nombre d’exploitants qui pratiquent l’agriculture intensive.

Nous exigeons des responsabilités pour ce crime et soutenons toutes les protestations. Nous adressons nos condoléances à tous ceux qui pleurent le décès de Rémi Fraisse et demandons que cet assassinat ne soit jamais oublié. Nous demandons à toutes les communes du Gaillacois et d’Occitanie de faire des actions pour conserver la mémoire de Rémi Fraisse. soit des plaques commémoratives, soit des noms de rues ou de places, et que l’on se rappelle de ce crime tous les 26 octobre.

Nous exigeons que l’argent de nos impôts ne serve pas à payer des projets contre la volonté du peuple et que la police n soit pas au service d’une oligarchie, quelle qu’elle soit.

Nous saluons le mouvement antibarrage qui, depuis plus d’un an, lutte pacifiquement à Sivens, et nous remercions tous les activistes qui ont employé leur temps et leurs forces à défendre le pays.

Nous dénonçons la déprédation du pays et le mépris de la France envers le territoire occitan. Nous ne sommes pas le Sud d’un quelconque Nord. Les affaires du pays, nous voulons les décider au pays.

Nous rappelons que la défense de la biodiversité du pays doit être une lutte rattachée à la défense de la langue et de la culture occitanes, que le peuple a développées traditionnellement tout au long des huit derniers siècles, face à l’imposition d’une langue et d’une culture françaises par des méthodes coloniales et impérialistes.

Nous nous souviendrons de Rémi Fraisse. Nous garderons le Testet, nous garderons le pays et nous le ferons en langue d’oc.

Le 28 octobre 2014

*

Omaggio a Romièg Fraisse, tutela del Testet e di Sivens!

Comunicato (italiano)

Il laboratorio politico Iniciativa per Occitània esprime la propria indignazione per la tragica morte di Romièg Fraisse il 26 ottobre scorso al Testet (Galhaqués). Certe fonti affermano che il decesso fu causato da una granata di gas lacrimogeno scagliatagli contro dalla gendarmeria francese, che lo avrebbe poi finito a colpi di scarpone. Nel momento in cui scriviamo questo comunicato ci addolora in particolar modo il silenzio dello Stato. Fraisse, che certi politici tentano di calunniare, fu ucciso nell’ambito della repressione di una protesta popolare e pacifica contro la costruzione di uno sbarramento idrico molto impopolare che distrugge la natura, spreca il denaro pubblico e il cui unico scopo è di irrigare le terre di un gruppo sparuto di agrari che praticano l’agricoltura intensiva.

Pretendiamo che sia fatta chiarezza su ogni aspetto della vicenda, comprese le responsabilità di questo delitto, e porgiamo il nostro sostegno ai contestatori. Esprimiamo dolore e cordoglio per la scomparsa di Romièg Fraisse. Esigiamo che sia ricordato per sempre questo assassinio. Chiediamo a tutti i comuni del Galhaqués e di Occitània di agire affinché sia ricordato Romièg Fraisse, tramite lapidi, nomi di vie o piazze, e nella ricorrenza di ogni 26 ottobre.

Esigiamo che il denaro delle nostre tasse non serva a finanziare progetti contro la volontà popolare e che la polizia non sia al servizio di una oligarchia, quale che essa sia.

Porgiamo il nostro saluto al movimento “no diga” che lotta pacificamente da ormai più di un anno a Sivens, e ringraziamo tutti gli attivisti che hanno dato del loro tempo e delle loro forze per difendere il Paese.

Denunciamo il saccheggio del Paese e il disprezzo della Francia rispetto al territorio occitano. Non siamo il “Sud” di nessun “Nord”. Le vicende del Paese vanno decise al Paese.

Rammentiamo che la difesa della biodiversità in Occitania non può essere separata dalla difesa della lingua e della cultura legate alle tradizioni del popolo occitano, sviluppatevi durante gli ultimi otto secoli malgrado l’imposizione coloniale e imperialista della lingua e della cultura francesi.

Ricorderemo Romièg Fraisse. Gardarem lo Testet, gardarem lo país, e lo faremo in occitano.

Il 28 ottobre 2014

*

Homenatge a Romièg Fraisse, protecció del Testet i de Sivens!

Comunicat (català)

El laboratori polític Iniciativa per Occitània expressa la seva indignació per la tràgica mort de Romièg Fraisse el 26 d’octubre passat al Testet (Galhaqués, Occitània). Algunes fonts afirmen que va morir a causa d’una granada de gas lacrimogen llançada per la policia francesa, i rematat a cops de porra. En el moment d’escriure aquest comunicat ens entristeix especialment el silenci de l’Estat. Fraisse, que alguns polítics intenten calumniar, va ser assassinat en el marc de la repressió d’una protesta popular i pacífica contra la construcció d’un embassament impopular que destrueix la natura, malbarata els diners públics i només ha de servir per irrigar les terres d’un grapat de terratinents que practiquen l’agricultura intensiva.

Insistim que no hi ha claredat en cap aspecte d’aquest cas, incloent-hi la responsabilitat del crim, i enviem el nostre suport als manifestants. Expressem el nostre pesar i condol per la mort de Romièg Fraisse. Exigim que aquest assassinat sigui recordat per sempre. Demanem al Galhaqués i a tota Occitània en general que s’actui per recordar Romièg Fraisse, a través de plaques, o posant el seu nom a carrers o places, i que cada 26 d’octubre es recordi aquest crim.

Exigim que els diners dels nostres impostos no s’utilitzin per a projectes contra la voluntat de la gent i que la policia no estigui al servei d’una oligarquia, sigui la que sigui.

Felicitem el moviment antiembassament, que lluiten pacíficament des de fa més d’un any a Sivens, i agraïm a tots els activistes que han donat el seu temps i les seves forces per defensar el país.

Denunciem el saqueig del país, i el menyspreu de França envers el territori occità. No som el “Sud” de cap “Nord”. La història del país ha de ser decidida al país.

Recordem que la protecció de la biodiversitat a Occitània no pot separar-se de la defensa de la llengua i de la cultura desenvolupades tradicionament pel poble occità en els darrers vuit segles, malgrat la imposició de la llengua i de la cultura franceses de manera colonial i imperialista.

Recordarem Romièg Fraisse. Gardarem lo Testet, Gardarem lo País, i ho farem en occità.

El 28 d’octubre del 2014

Defendèm l’occitan contra las intimidacions a Lemòtges, Pau e Artics (occitan, français, italiano, català)

Defendèm l’occitan contra las intimidacions a Lemòtges, Pau e Artics

Comunicat (occitan)

Iniciativa per Occitània, lo laboratòri politic, pòrta un sosten total a las personas e als movements que defendon la lenga occitana, malgrat las temptativas d’intimidacion creissentas a Lemòtges, Pau e Artics.

Sostenèm l’escòla occitana Calandreta de Lemòtges, qu’es menaçada per una manòbra de l’associacion jacobina La liura Pensada (vector de l’imperialisme francés en Occitània).

Sostenèm l’escòla occitana Calandreta d’Artics, en Bearn, qu’es menaçada per la prefectura dels Pirenèus Atlantics (vector de l’imperialisme francés en Occitània).

Sostenèm lo movement politic Libertat qu’es en primièra linha per defendre l’escòla Calandreta d’Artics e que patís d’intimidacions per la prefectura dels Pirenèus Atlantics, a Pau. Apiejam Libertat dins son drech de far d’animacions culturalas e popularas al local de la Tor deu Borrèu, a Pau.

Sostenèm Julian Bòrdanava, militant de Libertat, qu’es prevengut al tribunal de Pau jos pretèxt qu’es lo responsable dels concèrts de la Tor deu Borrèu.

Felicitam Julian Bòrdanava per s’exprimir en occitan al procès, amb coratge e determinacion, çò qu’es un drech moral e cultural inalienable. Condemnam la reaccion mesquina de la jutgessa, qu’assimila la paraula en occitan de Julian Bòrdanava a un “silenci”.

Cridam totes los movements progressistas a sosténer las escòlas Calandretas, lo movement Libertat e Julian Bòrdanava dins aquestes afars.

Occitània liura!

23 d’octòbre de 2014

*

Nous défendons l’occitan contre les intimidations à Limoges, Pau et Artix

Communiqué (français)

Iniciativa per Occitània, le laboratoire politique, apporte un sosten total aux personnes et aux mouvements qui défendent la langue occitane, malgré les tentatives d’intimidation croissantes, à Limoges, Pau et Artix.

Nous soutenons l’école occitane Calandreta de Limoges, qui est menacée par une manœuvre de l’association jacobine La Libre Pensée (vecteur de l’impérialisme français en Occitanie).

Nous soutenons l’école occitane Calandreta d’Artix, dans le Béarn, qui est menacée par la préfecture des Pyrénées-Atlantiques (vecteur de l’impérialisme français en Occitanie).

Nous soutenons le mouvement politique Libertat qui est en première ligne pour défendre l’école Calandreta d’Artix et qui subit des intimidations venant de la préfecture des Pyrénées-Atlantiques, à Pau. Nous appuyons Libertat dans son droit de faire des animations culturelles et populaires au local de la Tor deu Borrèu, à Pau.

Nous soutenons Julien Bordenave, militant de Libertat, qui est prévenu au tribunal de Pau sous le prétexte qu’il est le responsable des concerts de la Tour du Bourreau.

Nous félicitons Julien Bordenave de s’être exprimé en occitan au procès, avec courage et détermination, ce qui est un droit moral et culturel inaliénable. Nous condamnons la réaction mesquine de la juge qui assimile la parole en occitan de Julien Bordenave à un “silence”.

Nous appelons tous les mouvements progressistes à soutenir les écoles Calandretas, le mouvement Libertat et Julien Bordenave dans ces affaires.

Occitanie libre!

23 octobre 2014

*

Tuteliamo l’occitano dalle intimidazioni a Lemòtges, Pau e Artics

Comunicato (italiano)

Il laboratorio politico Iniciativa per Occitània esprime il suo pieno appoggio alle persone e ai movimenti che difendono la lingua occitana, malgrado i crescenti tentativi di intimidazione a Lemòtges, Pau e Artics.

Esprimiamo il nostro appoggio alla scuola occitana "Calandreta" di Lemòtges che è minacciata dalle manovre dell’associazione giacobina "La Libre Pensée" (vettore dell’imperialismo francese in Occitania).

Esprimiamo il nostro appoggio alla scuola occitana "Calandreta" di Artics, nel Bearn, che è minacciata dalla prefettura dei Pirenei Atlantici (vettore dell’imperialismo francese in Occitania).

Esprimiamo il nostro appoggio al movimento politico Libertat che è in prima linea per la tutela della scuola occitana "Calandreta" di Artics e che subisce intimidazioni dalla prefettura dei Pirenei Atlantici. Appoggiamo Libertat nel suo diritto di fare animazioni culturali e popolari nella sua sezione de "la Tor deu Borrèu", a Pau.

Esprimiamo il nostro appoggio a Julian Bòrdanava, militante di Libertat, in tribunale a Pau sotto il pretesto della sua responsabilità in quanto organizzatore dei concerti a "la Tor deu Borrèu".

Complimentiamo Julian Bòrdanava per essersi espresso in occitano al tribunale, con coraggio e determinazione, il che è un diritto morale e culturale inalienabile. Condanniamo la reazione gretta della magistrata, che ha equiparato le dichiarazioni in occitano di Julian Bòrdanava al “silenzio”.

Ci appelliamo a tutti i movimenti progressisti affinché esprimano, in queste vicende, il loro appoggio alle scuole "Calandreta", al movimento Libertat e a Julian Bòrdanava.

Occitania libera!

23 ottobre 2014

*

Defensem l’occità de les indimidacions a Llemotges, Pau i Artics

Comunicat (català)

Iniciativa per Occitània, el laboratori polític, manifesta el seu total recolzament a les persones i als moviments que defensen la llengua occitana, malgrat les creixents temptatives d’intimidació a Llemotges, Pau i Artics.

Donem suport a l’escola occitana Calandreta de Llemotges, que està amenaçada per una operació de l’associació jacobina El Pensament Lliure (vector de l’imperialisme francès a Occitània).

Donem suport a l’escola occitana Calandreta d’Artics, a Bearn, que està amenaçada per la prefectura dels Pirineus Atlàntics (vector de l’imperialisme francès a Occitània).

Donem suport al moviment polític Libertat que és a la primera línia de front per defensar l’escola Calandreta d’Artics i que pateix intimidacions per la prefectura dels Pirineus Atlàntics, a Pau. Donem suport a Libertat en el seu dret de fer animacions culturals i populars al local de la Tor deu Borrèu, a Pau.

Donem suport Julian Bòrdanava, militant de Libertat, portat als tribunals de Pau amb el pretexte que és el responsable dels concerts de la Tor deu Borrèu.

Felicitem Julian Bòrdanava per haver-se expressat en occità al judici, amb coratge i determinació, el que és un dret moral i cultural inalienable. Condemnem la reacció mesquina de la jutgessa, que equipara les declaracions en occità de Julian Bòrdanava al “silenci”.

Fem una crida a tots els moviments progressistes a donar suport a les escoles Calandretes, al moviment Libertat i a Julian Bòrdanava en aquests afers.

Occitània lliure!

el 26 d’octubre del 2014

Preparacion de la Lei d'Aran: proposicions d'Iniciativa per Occitània a l'invitacion de la CUP

Preparacion de la Lei d’Aran

Proposicions d’Iniciativa per Occitània

a l’invitacion de la CUP

Compareissença al Parlament de Catalonha, lo 25 de setembre de 2014

I

Gerard-Joan BARCELÓ

Iniciativa per Occitània

Dònas e Sénhers deputats,

Coma occitan, senti una emocion particulara e una prigonda gratitud de me poder adreiçar al Parlament de Catalonha dins ma lenga occitana, plenament reconeguda per vòstre país mentre qu’es encara mespresada dins lo sieu. Me permetètz a Barcelona çò que m’es impossible a París, e mai a Tolosa o Marselha en escasenças oficialas.

Militants d’Iniciativa per Occitània, En Sumien e ieu sèm tanben lingüistas, e venèm de luènh, de las tèrras provençalas, perque Aran, sol territòri occitan amb autogovèrn, es un subjècte important que merita lo viatge.

Ben sabètz qu’occitans e catalans compartissèm despuèi l’Edat Mejana una civilizacion comuna. Sens la desfacha de Murèth e la mòrt del rei d’Aragon e comte de Barcelona Pèire lo Catolic, una unitat politica seriá estada possibla entre tèrras occitanas e catalanoaragonesas. La lenga dels trobadors foguèt una lenga literària de grands autors catalans coma Guilhèm de Cabestanh o Ramon Vidal de Besalú, fins a Ramon Llull, qu’escriguèt una part de son òbra en occitan. Nòstras doas lengas se semblan fòrça, e per aiçò vos pòdi parlar en occitan general sens que sentatz, pensi, de dificultats per m’entendre. Avèm d’elements populars en comun, coma lo Tió de Nadal que per nosautres es lo Cachafuòc, o la cançon Joan Petit. Lo reviscolament de la cultura occitana amb Frederic Mistral, que celebram lo 100ⁿ anniversari de sa mòrt ongan, permetèt tanben un reviscolament de las relacions culturalas occitanocatalanas. Per exemple, se deu a l’amistat entre Mistral e Balaguer un dels imnes occitans, La cançon de la Copa. Encara uèi, se pòt constatar la vitalitat de las relacions entre nòstras doas nacions: ansin una autora barcelonesa, Griselda Lozano, conta dins son roman Òc de 2013 cossí una jove istoriana catalana s’enamora de l’istòria e de la cultura d’Occitània.

Aran es administrativament Catalonha mas culturalament Occitània, valent a dire que fa partida de la nacion occitana, e demandam la reconeissença per la lei del fach nacional occitan. L’aranés es una forma d’occitan gascon, encara en relacion estrecha amb l’ensemble de la lenga occitana, coma o demòstran, per exemple, los trabalhs gramaticals d’Aitor Carrera, professor a l’Universitat de Lhèida. S’escriu segon los principis de la grafia classica definida per lo gramatician Alibèrt. L’aranés es fragil, la lenga majoritària d’Aran es lo castelhan, sonque mens d’un quart dels araneses practican l’occitan coma lenga abituala: en consequéncia nos sembla important de garentir l’unitat de la lenga e de la codificacion. Los catalans podètz èsser conscients d’aqueste problèma, ja que i a de temptativas, per astre minoritàrias, al País Valencian e a las Illas Balearas, d’afeblir la lenga catalana mejançant un secessionisme lingüistic evidentament artificial e antiscientific. Es doncas essencial que la lei precise que l’aranés es una modalitat de la lenga occitana.

Per aiçò Catalonha pòt aver, gràcias a sa proteccion d’Aran, un espaci natural d’influéncia en Occitània Granda, que  creisserà amb la visibilitat de la cultura occitana en Catalonha, ja que los interèsses recipròcs se refortiràn necessàriament. Sos interèsses seràn encara mai fòrts se Catalonha, en particular quand siá un estat, valent a dire quand pòsca mestrejar son economia e sas finanças, assumís a l’exterior la projeccion de sa segonda cultura pròpria e sosten dins la rèsta d’Occitània d’accions educativas e/o culturalas occitanas.

Dins aquesta projeccion de la cultura occitana, entendretz qu’Aran pòt tenir un ròtle central. Pensam que li cal obtenir de competéncias especificas per poder negociar dirèctament amb de regions occitanas, de govèrns d’Euròpa e d’institucions europèas se se tracta de coordenar d’accions de proteccion e de promocion de la cultura occitana. Es lo sol territòri d’Occitània amb l’occitan coma lenga oficiala, es tanben lo sol amb un autogovèrn vertadièr: es legitim qu’ocupe una posicion nauta al nivèl internacional per defendre la cultura occitana.

A Iniciativa Per Occitània, pensam doncas que non solament cal mantenir l’autogovèrn, mas tanben fa mestièr de l’aprigondir. Per garentir un ensenhament immersiu occitan e de manièra generala sas competéncias pròprias al servici del desvolopament de son territòri, e tanben per aprofechar plenament son associacion amb Catalonha, prepausam per Aran l’obtencion de poders legislatius.

Visca Aran, visca Occitània, visca Catalunya lliure!

II

Domergue SUMIEN

Iniciativa per Occitània

Dònas e Sénhers deputats,

Vos mercejam d’escotar de voses d’Occitània.

Dins l’encastre de la Lei d’Aran, vos fasèm qualques proposicions tocant la politica lingüistica en favor de l’occitan.

La futura Lei d’Aran pòt enquadrar e precisar certanas disposicions de la Lei de l’occitan, aranés en Aran.

1

L’occitan, en Aran, es en posicion fragila davant l’espanhòl. La sociolingüistica nos indica qu’una lenga menaçada se salva per diferentas mesuras, la primièra es la transmission familiala e intergeneracionala. Per tant, demandam que laLei d’Aran preveja una ajuda concreta, jos forma de facilitats materialas, als parents que parlen en occitan de faiçon permanenta a lors enfants.

2

Una sèria de demandas concernís l’organisme oficial de codificacion de l’occitan, çò es, ara, l’Institut d’Estudis Araneses (IEA).

(a) La Lei d’Aran deu exigir qu’aquel organisme de codificacion tenga un foncionament academic, amb una garentida de qualitat dins lo trabalh scientific e amb un ròtle preponderant donat als especialistas de la lingüistica. Es necessari que qu’aquel organisme tenga lo nivèl de credibilitat de l’IÈC.

(b) La Lei d’Aran deu exigir qu’aquel organisme de codificacion garentisca una continuitat amb los trabalhs precedents de codificacion. Es necessària, dins la lei,

— una referéncia al grand filològ occitan Loís Alibèrt (equivalent occitan de Pompeu Fabra),

— mas tanben, e es fondamental, una filiacion oficiala amb lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO), que precisèt et refortiguèt la nòrma de Loís Alibèrt dins los ans 90-2000.

=> Fins ara, lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO) es lo sol organisme de codificacion de l’occitan qu’aja garentit un nivèl de qualitat comparable al de l’IÈC. Es la referéncia indispensabla per los universitaris, los especialistas e los organismes d’ensenhament.

=> Se la filiacion amb Conselh de la Lenga Occitana (CLO) es pas garentida, i a un risc d’assistir a una destabilizacion de la nòrma de l’occitan, comparabla a la destabilizacion de la nòrma del catalan causada per l’Acadèmia Valenciana de la Lenga.

(c) Cal garentir un desvolopament coesionat e solidari entre doas varietats d’occitan dins una sola comission de l’IEA: l’occitan aranés amb l’occitan estandard. Cal pas separar los trabalhs dedicats a cada varietat.

(d) Demandam lo restabliment de las seccions d’istòria e de drech dins l’IEA, jos la responsabilitat d’istorians e de juristas competents.

3

Una darrièra demanda es que las ajudas concretas per l’occitan pòscan tocar las regions occitanas exterioras a Aran. L’occitan aranés, per se desvolopar e se consolidar, a besonh d’un territòri de projeccion lingüistica, qu’es naturalament tot lo país d’Occitània, “dels Alps als Pirenèus” coma disiá Frederic Mistral.

4

Iniciativa per Occitània apròva tanben las proposicions de:

— Ferriòl MACIP (sus las connexions entre Aran e la rèsta d’Occitània dels servicis publics, dels transpòrts, de la prevencion dels risques e dels mejans de comunicacion)

— Aitor CARRERA (sus la convergéncia entre occitan aranés e occitan estandard e sus lo besonh de qualitat academica de l’IEA)

— Mireia BOYA e l’ANC VAL D’ARAN (sus lo fach nacional occitan e la solidaritat amb Catalonha)

— Julian SANHELLY (sus la promocion de las activitats de montanha tradicionalas, fondamentalas per la cultura aranesa).

Occitània, Escòcia, Catalonha: l’independéncia se pren, se demanda pas

Occitània, Escòcia, Catalonha: l’independéncia se pren, se demanda pas

comunicat [occitan]

Iniciativa per Occitània estima que lo “non” a l’independéncia en Escòcia s’explica per lo pes de la dominacion anglesa e per la granda dificultat de ne sortir.

Saludam que se siá pogut organizar un referendum sus l’independéncia en Escòcia. L’avança britanica es sens mesura comuna amb lo comportament criminal del govèrn francés que refusa de reconéisser las minoritats. Tanben, lo govèrn britanic es pus dobèrt que lo govèrn espanhòl que refusa un referendum sus l’independéncia de Catalonha.

Ça que la, la dobertura de Londres a de limits. Los grands partits unionistas britanics an beneficiat d’una BBC parciala e an jogat sus la paur. La paur es un instrument de dominacion. Las armas èran inegalas entre independentistas e unionistas. Tanben, fa qualques sègles, los escoceses poguèron pas votar quand foguèron annexats.

I a de grandas diferéncias entre los procèsses catalan e escocés.

— En Catalonha la societat civila a marcat l’agenda dels politicians e l’independéncia, ara, pòt ganhar. En Escòcia, son los politicians qu’an marcat l’agenda e l’unionisme a ganhat.

— Espanha exaspèra los catalans; Espanha reconeis pas Catalonha coma una nacion e mai rosiga l’estatut e las finanças de Catalonha. Al contrari, lo Reialme Unit ja reconeis Escòcia coma una nacion e li a promés encara mai d’autonomia dins lo futur pròche.

Iniciativa per Occitània estima legitims totes los mejans (non agressius) que pòscan far arribar a l’independéncia d’Occitània, Escòcia, Catalonha e de las autras nacions dominadas.

— Una mobilizacion maximala de la populacion per son independéncia es totjorn desirabla, coma en Catalonha.

— Un referendum d’autodeterminacion es totjorn respectable, coma en Escòcia.

— Mas tanben una declaracion unilaterala d’independéncia rèsta legitima se recep lo sosten de fòrças socialas vivas, e quitament se i a pas d’eleccion. Car las armas son inegalas entre lo pòble dominat e l’estat dominant. La conquèsta de la libertat, sens eleccions, es arribada sovent dins l’istòria e arribarà encara dins lo futur.

Mercejam los patriòtas escoceses e catalans de nos ofrir tantes exemples de determinacion. En Occitània, volèm agir tanben per revelhar lo pòble occitan, per salvar nòstra lenga d’òc e per installar un espèr d’independéncia.

***

Occitanie, Écosse, Catalogne: l’indépendance ne se demande pas, elle se prend

communiqué [français]

Iniciativa per Occitània estime que le “non” à l’indépendance en Écosse s’explique par le poids de la domination anglaise et par la grande difficulté d’en sortir.

Nous saluons le fait qu’on ait pu organiser un référendum sur l’indépendance en Écosse. L’avance britannique est sans commune mesure avec le comportement criminel du gouvernement français qui refuse de reconnaître les minorités. Il est vrai aussi que le gouvernement britannique est plus ouvert que le gouvernement espagnol, qui refuse un référendum sur l’indépendance de la Catalogne.

Pourtant, l’ouverture de Londres a ses limites. Les grands partis unionistes britanniques ont bénéficié d’une BBC partiale et ont joué sur la peur. La peur est un instrument de domination. Les armes étaient inégales entre indépendantistes et unionistes. Il est vrai aussi qu’il y a quelques siècles, les Écossais n’ont pas pu voter quand ils ont été annexés.

Il y a de grandes différences entre les processus catalan et écossais.

— En Catalogne, la société civile a marqué l’agenda des politiques et l’indépendance, maintenant, peut gagner. En Écosse, ce sont les politiques qui ont marqué l’agenda et l’unionisme a gagné.

— L’Espagne exaspère les Catalans; L’Espagne ne reconnaît pas la Catalogne comme nation,  et même rogne le statut et les finances de la Catalogne. Au contraire, le Royaume Uni reconnaît déjà l’Écosse comme nation et lui a promis encore plus d’autonomie dans un proche avenir.

Iniciativa per Occitània estime légitimes tous les moyens (non agressifs) qui pourraient faire parvenir à l’indépendance de l’Occitanie, de l’Écosse, de la Catalogne et des autres nations dominées.

— Une mobilisation maximale de la population pour son indépendance est toujours souhaitable, comme en Catalogne.

— Un référendum d’autodétermination est toujours respectable, comme en Écosse.

— Mais une déclaration unilatérale d’indépendance reste légitime, elle aussi, si elle reçoit le soutien des forces sociales vives, et même s’il n’y a pas d’élection. Car les armes sont inégales entre le peuple dominé et l’État dominant. La conquête de la liberté, sans élections, est souvent arrivée dans l’histoire et arrivera encore dans l’avenir.

Nous remercions les patriotes écossais et catalans de nous offrir tant d’exemples de détermination. En Occitanie, nous voulons aussi agir pour réveiller le peuple occitan, pour sauver notre langue d’oc et pour installer un espoir d’indépendance.


***

Occitania, Scozia, Catalogna: l'indipendenza si prende, non si domanda

comunicato [italiano]

Il laboratorio politico Iniciativa per Occitània considera che il “no” all’indipendenza della Scozia si spiega con il peso della dominazione inglese e con la grande difficoltà di uscirne.

Ci rinfranchiamo che si sia potuto organizzare un referendum per l’indipendenza in Scozia. La posizione del governo britannico è di gran lunga più progredita di quella del governo francese il cui comportamento di diniego rispetto alle minoranze è criminale. La posizione del governo britannico è anche molto più aperta di quella del governo spagnolo che rifiuta l'indizione del referendum sull’indipendenza della Catalogna.

Eppure, l'apertura dimostrata da Londra ha i suoi limiti. I grandi partiti unionisti britannici hanno usufruito di una BBC parziale e hanno giocato la carta della paura. La paura è uno strumento di dominazione. Le armi erano dispari tra gl'indipendentisti e gli unionisti. Ed è opportuno ricordare che, qualche secolo fa, gli scozzesi non furono consultati sul fatto di essere d'accordo o meno sull'annessione all'Inghilterra.

Vi sono comunque grandi differenze tra la situazione in Catalogna e quella in Scozia.

— In Catalogna è la società civile che ha imposto il proprio ritmo all’agenda degli uomini politici e l’indipendenza, ora, può vincere. In Scozia, invece, sono gli uomini politici che hanno imposto la propria agenda e l’unionismo ha vinto.

— La Spagna esaspera i catalani; la Spagna non riconosce la Catalogna come nazione e inoltre tenta di ridimensionare lo statuto e le finanze della Catalogna. Al contrario, il Regno Unito riconosce da sempre la Scozia come nazione e le ha promesso maggiore autonomia in un futuro prossimo.

Iniciativa per Occitània considera legittima qualsiasi maniera (non aggressiva) che permetta di accedere all'indipendenza dell’Occitania, della Scozia, della Catalogna e di tutte le altre nazioni dominate.

— Una mobilizzazione massima della popolazione per la propria indipendenza è sempre auspicabile, come in Catalogna.

— Un referendum di autodeterminazione è sempre rispettabile, come in Scozia.

— Anche una dichiarazione unilaterale d’indipendenza è però legittima se viene sostenuta dalle forze vive della società civile, pure in assenza di un'elezione, perché le armi sono impari tra popolo dominato e Stato dominante. La conquista della libertà senza elezioni è già successa spesso nel passato e succederà ancora nel futuro.

Ringraziamo i patrioti scozzesi e catalani di averci offerto così tanti esempi di tempra e determinazione. Noialtri vogliamo agire in Occitania affinché si desti il popolo occitano, per salvaguardare la nostra lenga d’òc, e per farvi nascere la speranza dell’indipendenza.

***

Occitània, Escòcia, Catalunya: la independència es pren, no es demana

comunicat [català]

Iniciativa per Occitània considera que el “no” a l’independència d’Escòcia s’explica pel pes de la dominació anglesa i per la gran dificultat de sortir-ne.

Saludem que s'hagi pogut organitzar un referèndum d’independència a Escòcia. El govern britànic està molt més avançat que el francès que té un comportament criminal amb les minories. I és també molt més obert que el govern espanyol que rebutja una consulta sobre l’independència de Catalunya.

Tot i això, l'obertura de Londres té límits. Els grans partits unionistes britànics s’han beneficiat d’una BBC parcial i han jugat la carta de la por. La por és un instrument de dominació. Les armes no eren iguals entre independentistes i unionistes. Fa alguns segles, els escocesos tampoc no van poder votar quan van ser annexionats.

Hi ha grans diferències entre els processos català i escocès.

— A Catalunya la societat civil ha marcat l’agenda dels politics i l’independència, ara, pot guanyar. A Escòcia, són els politics que han marcat l’agenda i l’unionisme ha guanyat.

— Espanya exaspera els catalans; Espanya no reconeix Catalunya com a nació i a més arrossega l’estatut i les finances de Catalunya. Al contrari, el Regne Unit ja reconeix Escòcia com a nació i li ha promès encara més autonomia en un futur proper.

Iniciativa per Occitània considera legítims tots els mitjans (no agressius) que puguin arribar a la independència d’Occitània, Escòcia, Catalunya i de les altres nacions dominades.

— Una mobilització màxima de la població per la seva independència és sempre desitjable, com a Catalunya.

— Un referèndum d’autodeterminació és sempre respectable, com a Escòcia.

— Tanmateix una declaració unilateral d’independència és legítima si té el suport de la societat civil, fins i tot si no hi ha votació. Ja que les armes són desiguals entre el poble dominat i l’estat dominant. La conquesta de la llibertat, sense eleccions, ha tingut lloc molts cops a la història i més vegades passarà en el futur.

Agraïm als patriotes escocesos i catalans d'oferir-nos tants exemples de determinació. A Occitània, volem actuar també per despertar el poble occità, per salvar la nostra llengua d’oc i per instal·lar-hi una esperança d’independència.