diumenge, 8 de febrer del 2015

Sosten a l'independentista savoiard Fabrice Dugerdil




Sosten a l’independentista savoiard Fabrice Dugerdil (occitan)

Avem aprés l’empresonament de l’independentista savoiard Fabrice Dugerdil.


Es un acarnament judiciari especialament regde que menèt En Dugerdil dins las presons francesas. En abril de 2011 foguèt contrarotlat per la gendarmariá amb de placas d’immatriculacion non confòrmas a la lei francesa, ja que portairas d’un numèro “diplomatic” (los movements que n’es sòci, la Direcccion dels Afars Savoiards e lo Govèrn Provisòri de l’Estat de Savòia, considèran illegala l’annexion de Savòia per l’estat francés). Pendent aquel contraròtle refusèt de donar sa documentacion d’identitat.


En setembre de 2011 foguèt condemnat per aquestes faches a una multa que refusèt de pagar. Aquel refús portèt la multa a 3600 € (40 € per jorn pendent 90 jorns). En septembre de 2014 lo jutge d’aplicacion de las penas lo condemnèt a 3 meses d’empresonament per refús de pagar. Lo 22 de genièr de 2015, los gendarmas l’informèron que lo vendrián menar en preson dintre pauc. Lo venguèron quèrre lo 28 de genièr. Aprofechèron son arrestacion per l’interrogar sur un autre afar: lo 8 de novembre de 2014 aviá organizat una manifestacion a Bonneville per protestar contra la destruccion programada de l’ancian espital bastit del temps que Savòia fasiá partida del l’estat independent de Savòia (Piemont-Sardenha).


Fabrice Dugerdil es ara en preson per tres meses.

La definicion internacionalament admesa d’un presonièr politic es qu’almens un d’aqueles 5 critèris siá reconegut:
1/ Detencion impausada en violacion de las libertats fondamentalas (de pensada, consciéncia, expression, associacion)
2/ Detencion per de rasons politicas sens relacion amb una infraccion
3/ Disproporcion, per de rasons politicas, entre la durada de la detencion e la gravitat de l’infraccion
4/ Discriminacion d’una persona al par d’autras per de rasons politicas
5/ Irregularitat de la procedura de jutjament per de rasons politicas

Iniciativa per Occitània considèra qu’almens los ponches 1 e 3 s’aplican a la detencion de Fabrice Dugerdil. D’efièch pas cap d’autra pena de substitucion li foguèt pas prepausada pel jutge. Pensam qu’una pena de tres meses de preson per de rasons ligadas a l’activisme politic, mas sustot totalament non-violentas, donan al militant independentista l’estatut de presonièr politic.

Fabrice Dugerdil a entamenat una cauma de la fam lo 2 de febrièr. Sa femna a pas encara recebut l’autorizacion de lo vesitar dins sa preson.

Iniciativa per Occitània pòrta sosten a l’activista independentista Fabrice Dugerdil e demanda la siá liberacion immediata.

***

Soutien à l’indépendantiste savoyard Fabrice Dugerdil (français)

Nous avons appris l’emprisonnement de l’indépendantiste savoyard Fabrice Dugerdil.

C’est un acharnement judiciaire particulièrement raide qui a mené M. Dugerdil dans les prisons françaises. En avril 2011, il a été contrôlé par la gendarmerie avec des plaques d’immatriculation non conformes à la loi française, car porteuses d’un numéro “diplomatique” (les mouvements dont il est membre, la Direction des affaires savoisiennes et le Gouvernement provisoire de l’État de Savoie, considèrent que l’annexion de la Savoie par l’État français est illégale). Pendant ce contrôle, il a refusé de donner ses papiers d’identité.

En septembre 2011, il a été condamné pour ces faits à une amende qu’il a refusé de payer. Ce refus a porté l’amende à 3600 € (40 € par jour pendant 90 jours). En septembre 2014, le juge d’application des peines l’a condamné à 3 mois d’emprisonnement pour refus de payer. Le 22 janvier 2015, les gendarmes l’ont informé qu’ils viendraient l’emmener en prison sous peu. Ils sont venus le chercher le 28 janvier. Ils ont mis a profit son arrestation pour l’interroger sur une autre affaire: le 8 novembre 2014, il avait organisé une manifestation à Bonneville pour protester contre la destruction programmée de l’ancien hôpital construit à l’époque où la Savoie faisait partie de l’État indépendant de Savoie (Piémont-Sardaigne).

Fabrice Dugerdil est maintenant en prison pour trois mois.

La définition internationalement admise d’un prisonnier politique est qu’au moins l’un de ces 5 critères soit reconnu:
1/ Détention imposée en violation des libertés fondamentales (de pensée, conscience, expression, association)
2/ Détention pour des raisons politiques sans relation avec une infraction
3/ Disproportion, pour des raisons politiques, entre la durée de la détention et la gravité de l’infraction
4/ Discrimination d’une personne en comparaison avec d’autres pour des raisons politiques
5/ Irrégularité de la procédure de jugement pour des raisons politiques

Iniciativa per Occitània considère qu’au moins les points 1 et 3 s’appliquent à la détention de Fabrice Dugerdil. En effet, aucune autre peine de substitution ne lui a été proposée par le juge. Nous pensons qu’une peine de trois mois de prison pour des raisons liées à l’activisme politique, mais surtout totalement non violentes, donnent au militant indépendantiste le statut de prisonnier politique.

Fabrice Dugerdil a entamé une grève de la faim le 2 février. Sa femme n’a pas encore reçu l’autorisation de lui rendre visite dans sa prison.

Iniciativa per Occitània apporte son soutien à l’activiste indépendantiste Fabrice Dugerdil et demande sa libération immédiate.

diumenge, 1 de febrer del 2015

Per l'occitan, lenga de Catalonha!





Per l’occitan, lenga de Catalonha !

Dimècres 21 de genièr, lo Parlament de Catalonha votèt, amb una majoritat fòrça ampla, la nòva Lei d’Aran, que definís l’autogovèrn de la Val e sas relacions amb la comunautat autonòma de Catalonha.  Nòstre movement se’n regaudís e per mai d’una rason : Aran es reconegut coma un element d’Occitània, amb de simbòls comuns amb la rèsta de la nacion, coma sa version de Se canta o la crotz occitana sul drapèl; la Val farà pas jamai partida d’una division territoriala pròpria de Catalonha; sa lenga, “occitan, nomenat aranés en Aran”, es oficiala, d’usatge dins l’administracion e veïculara dins l’educacion. En particular, s’admet per la lei lo drech de decidir d’aquel territòri occitan, e, pel primièr còp dins l’istòria, la lei reconeis Occitània coma una nacion. Malgrat l’oposicion dels partits espanholistas Ciutadans e PP al drech de decidir, malgrat tanben la temptativa del PSC de separar Aran de la rèsta d’Occitània, grandmercejam las fòrças politicas aranesas e catalanas qu’an permés aqueste bèl progrès per la dignitat de la nacion occitana.

En aqueste contèxt, lo projècte de Constitucion catalana de Santiago Vidal es una amara decepcion. Parlam de l’article 4, que definís la politica lingüistica de la Catalonha independenta. Ja se pòt criticar l’apartat 2, que consagra lo conflicte lingüistic en balhant una oficialitat innecessària al castelhan: aquò menaça l’existéncia del catalan e de l’occitan. Tanben nos escandaliza l’apartat 3 que ditz: “l’aranés es la lenga oficiala e pròpria de la Val d’Aran, en regim de cooficialitat plena amb lo catalan”. D’efièch, es una grèva reculada a respècte de la Lei de l’occitan, aranés en Aran, de 2010: la mençon de l’occitan desapareis, çò que risca d’encoratjar de temptativas secessionistas ostilas a la dignitat de nòstra lenga, e la propòsta limita l’oficialitat de l’occitan a la Val mentre que la lei de 2010 l’aplicava a tota la comunautat autonòma de Catalonha.  En mai d’aquò, Aran seriá lo sol territòri de la Catalonha independenta qu’aguèsse de patir un trilingüisme institucional que fragilizariá l’aranés, ja minoritari dins los usatges lingüistics quotidians.

Totun, tot es encara possible. Se tracta d’un projècte, non pas del tèxt definitiu. De biais remirablament participatiu, totòm i pòt prepausar un emendament al sit http://www.unanovaconstitucio.cat/. Convidam nòstres compatriòtas occitans e nòstres amics catalans a demandar una melhora redaccion de l’article 4, qu’afortisca l’oficialitat de l’occitan e non pas la del castelhan.


Per l’occitan, lenga de Catalonha! 


(Català)


Per l'occità, llengua de Catalunya!

Dimecres 21 de gener, el Parlament de Catalunya va votar, amb una majoria molt ampla, la nova Llei d’Aran, que defineix l’autogovern de la Vall i les seves relacions amb la comunitat autònoma de Catalunya. El nostre moviment se’n va alegrar i per més d’una raó: Aran és reconeguda com un element d’Occitània, amb símbols comuns amb la resta de la nació, com la seva versió de l’himne occità o la creu occitana a la bandera; la Vall mai no formarà part d’una divisió territorial pròpia de Catalunya; la seva llengua, “occità, anomenat aranès a l’Aran”, és oficial, d’ús a l’administració i vehicular a l’educació. En particular, s’admet per llei el dret de decidir d’aquest territori occità, i, per primera vegada a la història, la llei reconeix Occitània com una nació. Malgrat l’oposició dels partits espanyolistes Ciutadans i PP al dret de decidir, malgrat també la temptativa del PSC de separar l’Aran de la resta d’Occitània, agraïm a les forces polítiques araneses i catalanes que hagin permès aquest bell progrés per la dignitat de la nació occitana.
En aquest context, el projecte de Constitució catalana de Santiago Vidal és una amarga decepció. Parlem de l’article 4, que defineix la política lingüística de la Catalunya independent. Ja es pot criticar l’apartat 2, que consagra el conflicte lingüístic donant una oficialitat innecessària al castellà: que amenaça l’existència del català i de l’occità. També ens escandalitza l’apartat 3 que diu: “l’aranès és la llengua oficial i pròpia de la Val d’Aran, en règim de cooficialitat plena amb el català”. De fet, és una reculada pel que fa a Llei de l’occità, aranès a l’Aran, de 2010: la menció de l’occità desapareix, pel que es corre el risc d’encoratjar temptatives secessionistes hostils a la dignitat de la nostra llengua, i la proposta limita l’oficialitat de l’occità a la Vall d’Aran mentre que la llei de 2010 l’aplicava a tota la comunitat autònoma de Catalunya.  A més, l’Aran seria l’únic territori de la Catalunya independent que hauria de patir un trilingüisme institucional que fragilitzaria l’aranès, ja minoritari en els usos lingüístics diaris.
Tanmateix, tot és encara possible. Es tracta d’un projecte, no del text definitiu. De manera admirablement participativa, tothom pot proposar-hi una esmena al web http://www.unanovaconstitucio.cat/. Convidem als nostres compatriotes occitans i als nostres amics catalans a demanar una millor redacció de l’article 4, que afirmi l’oficialitat de l’occità i no la del castellà.
Per l’occità, llengua de Catalunya!

(Français)

Pour l’occitan, langue de Catalogne !

Mercredi 21 janvier, le Parlement de la Catalogne a voté, à une très large majorité, la nouvelle Loi de l’Aran, qui définit l’autonomie de la vallée et ses relations avec la communauté autonome de Catalogne.  Notre mouvement s’en réjouit à plus d’un titre : l’Aran est reconnu comme un élément de l’Occitanie, avec des symboles communs avec le reste de la nation, comme sa version de Se canta ou la croix occitane sur le drapeau; la vallée ne fera jamais partie d’une division administrative propre à la Catalogne; sa langue, “occitan, appelé aranais en Aran”, est officielle, d’usage dans l’administration et véhiculaire dans l’éducation. En particulier, on admet par la loi  le droit de décider de ce territoire occitan, et, pour la première fois dans l’histoire, la loi reconnaît l’Occitanie comme une nation. Malgré l’opposition des partis espagnolistes Ciutadans et PP au droit de décider, malgré aussi la tentative du PSC de séparer l’Aran du reste de l’Occitanie, nous remercions les forces politiques aranaises et catalanes qui ont permis ce beau progrès pour la dignité de la nation occitane.

Dans ce contexte, le projet de Constitution catalane de Santiago Vidal est une amère déception. Nous parlons de l’article 4, qui définit la politique linguistique de la Catalogne. On peut pour commencer critiquer l’alinéa 2, qui consacre le conflit linguistique en donnant une officialité superflue à l’espagnol : cela menace l’existence du catalan et de l’occitan. Ce qui nous scandalise aussi, c’est l’alinéa 3 qui dit que « l’aranais est la langue officielle et propre du Val d’Aran, en régime de pleine coofficialité avec le catalan ». En effet, c’est un grave recul par rapport à la Loi de l’occitan, aranais en Aran, de 2010 : la mention de l’occitan disparaît, ce qui risque d’encourager des tentatives sécessionnistes hostiles à la dignité de notre langue, et la proposition restreint l’officialité de l’occitan à la vallée alors que la loi de 2010 l’appliquait à toute la communauté autonome de Catalogne.  En outre, Aran serait le sol territoire de la Catalogne indépendante à devoir subir un trilinguisme institutionnel qui fragiliserait l’aranais, déjà minoritaire dans les usages linguistiques quotidiens.

Pourtant, tout est encore possible. Il s’agit d’un projet, non pas du texte définitif. De façon remarquablement participative, tout le monde peut y proposer un amendement sur le site http://www.unanovaconstitucio.cat/. Nous invitons nos compatriotes occitans et nos amis catalans à demander une meilleure rédaction de l’article 4, qui affirme l’officialité de l’occitan et non pas celle de l’espagnol.
Pour l’occitan, langue de Catalogne !