diumenge, 28 de setembre del 2014

Preparacion de la Lei d'Aran: proposicions d'Iniciativa per Occitània a l'invitacion de la CUP


Preparacion de la Lei d’Aran
Proposicions d’Iniciativa per Occitània
a l’invitacion de la CUP
Compareissença al Parlament de Catalonha, lo 25 de setembre de 2014


I
Gerard-Joan BARCELÓ
Iniciativa per Occitània
Dònas e Sénhers deputats,
Coma occitan, senti una emocion particulara e una prigonda gratitud de me poder adreiçar al Parlament de Catalonha dins ma lenga occitana, plenament reconeguda per vòstre país mentre qu’es encara mespresada dins lo sieu. Me permetètz a Barcelona çò que m’es impossible a París, e mai a Tolosa o Marselha en escasenças oficialas.
Militants d’Iniciativa per Occitània, En Sumien e ieu sèm tanben lingüistas, e venèm de luènh, de las tèrras provençalas, perque Aran, sol territòri occitan amb autogovèrn, es un subjècte important que merita lo viatge.
Ben sabètz qu’occitans e catalans compartissèm despuèi l’Edat Mejana una civilizacion comuna. Sens la desfacha de Murèth e la mòrt del rei d’Aragon e comte de Barcelona Pèire lo Catolic, una unitat politica seriá estada possibla entre tèrras occitanas e catalanoaragonesas. La lenga dels trobadors foguèt una lenga literària de grands autors catalans coma Guilhèm de Cabestanh o Ramon Vidal de Besalú, fins a Ramon Llull, qu’escriguèt una part de son òbra en occitan. Nòstras doas lengas se semblan fòrça, e per aiçò vos pòdi parlar en occitan general sens que sentatz, pensi, de dificultats per m’entendre. Avèm d’elements populars en comun, coma lo Tió de Nadal que per nosautres es lo Cachafuòc, o la cançon Joan Petit. Lo reviscolament de la cultura occitana amb Frederic Mistral, que celebram lo 100anniversari de sa mòrt ongan, permetèt tanben un reviscolament de las relacions culturalas occitanocatalanas. Per exemple, se deu a l’amistat entre Mistral e Balaguer un dels imnes occitans, La cançon de la Copa. Encara uèi, se pòt constatar la vitalitat de las relacions entre nòstras doas nacions: ansin una autora barcelonesa, Griselda Lozano, conta dins son roman Òc de 2013 cossí una jove istoriana catalana s’enamora de l’istòria e de la cultura d’Occitània.
Aran es administrativament Catalonha mas culturalament Occitània, valent a dire que fa partida de la nacion occitana, e demandam la reconeissença per la lei del fach nacional occitan. L’aranés es una forma d’occitan gascon, encara en relacion estrecha amb l’ensemble de la lenga occitana, coma o demòstran, per exemple, los trabalhs gramaticals d’Aitor Carrera, professor a l’Universitat de Lhèida. S’escriu segon los principis de la grafia classica definida per lo gramatician Alibèrt. L’aranés es fragil, la lenga majoritària d’Aran es lo castelhan, sonque mens d’un quart dels araneses practican l’occitan coma lenga abituala: en consequéncia nos sembla important de garentir l’unitat de la lenga e de la codificacion. Los catalans podètz èsser conscients d’aqueste problèma, ja que i a de temptativas, per astre minoritàrias, al País Valencian e a las Illas Balearas, d’afeblir la lenga catalana mejançant un secessionisme lingüistic evidentament artificial e antiscientific. Es doncas essencial que la lei precise que l’aranés es una modalitat de la lenga occitana.

Per aiçò Catalonha pòt aver, gràcias a sa proteccion d’Aran, un espaci natural d’influéncia en Occitània Granda, que  creisserà amb la visibilitat de la cultura occitana en Catalonha, ja que los interèsses recipròcs se refortiràn necessàriament. Sos interèsses seràn encara mai fòrts se Catalonha, en particular quand siá un estat, valent a dire quand pòsca mestrejar son economia e sas finanças, assumís a l’exterior la projeccion de sa segonda cultura pròpria e sosten dins la rèsta d’Occitània d’accions educativas e/o culturalas occitanas.
Dins aquesta projeccion de la cultura occitana, entendretz qu’Aran pòt tenir un ròtle central. Pensam que li cal obtenir de competéncias especificas per poder negociar dirèctament amb de regions occitanas, de govèrns d’Euròpa e d’institucions europèas se se tracta de coordenar d’accions de proteccion e de promocion de la cultura occitana. Es lo sol territòri d’Occitània amb l’occitan coma lenga oficiala, es tanben lo sol amb un autogovèrn vertadièr: es legitim qu’ocupe una posicion nauta al nivèl internacional per defendre la cultura occitana.
A Iniciativa Per Occitània, pensam doncas que non solament cal mantenir l’autogovèrn, mas tanben fa mestièr de l’aprigondir. Per garentir un ensenhament immersiu occitan e de manièra generala sas competéncias pròprias al servici del desvolopament de son territòri, e tanben per aprofechar plenament son associacion amb Catalonha, prepausam per Aran l’obtencion de poders legislatius.
Visca Aran, visca Occitània, visca Catalunya lliure!
II
Domergue SUMIEN
Iniciativa per Occitània
Dònas e Sénhers deputats,
Vos mercejam d’escotar de voses d’Occitània.
Dins l’encastre de la Lei d’Aran, vos fasèm qualques proposicions tocant la politica lingüistica en favor de l’occitan.
La futura Lei d’Aran pòt enquadrar e precisar certanas disposicions de la Lei de l’occitan, aranés en Aran.
1
L’occitan, en Aran, es en posicion fragila davant l’espanhòl. La sociolingüistica nos indica qu’una lenga menaçada se salva per diferentas mesuras, la primièra es la transmission familiala e intergeneracionala. Per tant, demandam que laLei d’Aran preveja una ajuda concreta, jos forma de facilitats materialas, als parents que parlen en occitan de faiçon permanenta a lors enfants.
2
Una sèria de demandas concernís l’organisme oficial de codificacion de l’occitan, çò es, ara, l’Institut d’Estudis Araneses (IEA).
(a) La Lei d’Aran deu exigir qu’aquel organisme de codificacion tenga un foncionament academic, amb una garentida de qualitat dins lo trabalh scientific e amb un ròtle preponderant donat als especialistas de la lingüistica. Es necessari que qu’aquel organisme tenga lo nivèl de credibilitat de l’IÈC.
(b) La Lei d’Aran deu exigir qu’aquel organisme de codificacion garentisca una continuitat amb los trabalhs precedents de codificacion. Es necessària, dins la lei,
— una referéncia al grand filològ occitan Loís Alibèrt (equivalent occitan de Pompeu Fabra),
— mas tanben, e es fondamental, una filiacion oficiala amb lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO), que precisèt et refortiguèt la nòrma de Loís Alibèrt dins los ans 90-2000.
=> Fins ara, lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO) es lo sol organisme de codificacion de l’occitan qu’aja garentit un nivèl de qualitat comparable al de l’IÈC. Es la referéncia indispensabla per los universitaris, los especialistas e los organismes d’ensenhament.
=> Se la filiacion amb Conselh de la Lenga Occitana (CLO) es pas garentida, i a un risc d’assistir a una destabilizacion de la nòrma de l’occitan, comparabla a la destabilizacion de la nòrma del catalan causada per l’Acadèmia Valenciana de la Lenga.
(c) Cal garentir un desvolopament coesionat e solidari entre doas varietats d’occitan dins una sola comission de l’IEA: l’occitan aranés amb l’occitan estandard. Cal pas separar los trabalhs dedicats a cada varietat.
(d) Demandam lo restabliment de las seccions d’istòria e de drech dins l’IEA, jos la responsabilitat d’istorians e de juristas competents.
3
Una darrièra demanda es que las ajudas concretas per l’occitan pòscan tocar las regions occitanas exterioras a Aran. L’occitan aranés, per se desvolopar e se consolidar, a besonh d’un territòri de projeccion lingüistica, qu’es naturalament tot lo país d’Occitània, “dels Alps als Pirenèus” coma disiá Frederic Mistral.
4
Iniciativa per Occitània apròva tanben las proposicions de:

— Ferriòl MACIP (sus las connexions entre Aran e la rèsta d’Occitània dels servicis publics, dels transpòrts, de la prevencion dels risques e dels mejans de comunicacion)
— Aitor CARRERA (sus la convergéncia entre occitan aranés e occitan estandard e sus lo besonh de qualitat academica de l’IEA)
— Mireia BOYA e l’ANC VAL D’ARAN (sus lo fach nacional occitan e la solidaritat amb Catalonha)
— Julian SANHELLY (sus la promocion de las activitats de montanha tradicionalas, fondamentalas per la cultura aranesa).

divendres, 19 de setembre del 2014

Occitània, Escòcia, Catalonha: l’independéncia se pren, se demanda pas




Occitània, Escòcia, Catalonha: l’independéncia se pren, se demanda pas

comunicat [occitan]

Iniciativa per Occitània estima que lo “non” a l’independéncia en Escòcia s’explica per lo pes de la dominacion anglesa e per la granda dificultat de ne sortir.

Saludam que se siá pogut organizar un referendum sus l’independéncia en Escòcia. L’avança britanica es sens mesura comuna amb lo comportament criminal del govèrn francés que refusa de reconéisser las minoritats. Tanben, lo govèrn britanic es pus dobèrt que lo govèrn espanhòl que refusa un referendum sus l’independéncia de Catalonha.

Ça que la, la dobertura de Londres a de limits. Los grands partits unionistas britanics an beneficiat d’una BBC parciala e an jogat sus la paur. La paur es un instrument de dominacion. Las armas èran inegalas entre independentistas e unionistas. Tanben, fa qualques sègles, los escoceses poguèron pas votar quand foguèron annexats.

I a de grandas diferéncias entre los procèsses catalan e escocés.

— En Catalonha la societat civila a marcat l’agenda dels politicians e l’independéncia, ara, pòt ganhar. En Escòcia, son los politicians qu’an marcat l’agenda e l’unionisme a ganhat.

— Espanha exaspèra los catalans; Espanha reconeis pas Catalonha coma una nacion e mai rosiga l’estatut e las finanças de Catalonha. Al contrari, lo Reialme Unit ja reconeis Escòcia coma una nacion e li a promés encara mai d’autonomia dins lo futur pròche.

Iniciativa per Occitània estima legitims totes los mejans (non agressius) que pòscan far arribar a l’independéncia d’Occitània, Escòcia, Catalonha e de las autras nacions dominadas.

— Una mobilizacion maximala de la populacion per son independéncia es totjorn desirabla, coma en Catalonha.

— Un referendum d’autodeterminacion es totjorn respectable, coma en Escòcia.

— Mas tanben una declaracion unilaterala d’independéncia rèsta legitima se recep lo sosten de fòrças socialas vivas, e quitament se i a pas d’eleccion. Car las armas son inegalas entre lo pòble dominat e l’estat dominant. La conquèsta de la libertat, sens eleccions, es arribada sovent dins l’istòria e arribarà encara dins lo futur.


Mercejam los patriòtas escoceses e catalans de nos ofrir tantes exemples de determinacion. En Occitània, volèm agir tanben per revelhar lo pòble occitan, per salvar nòstra lenga d’òc e per installar un espèr d’independéncia.

***

Occitanie, Écosse, Catalogne: l’indépendance ne se demande pas, elle se prend

communiqué [français]

Iniciativa per Occitània estime que le “non” à l’indépendance en Écosse s’explique par le poids de la domination anglaise et par la grande difficulté d’en sortir.

Nous saluons le fait qu’on ait pu organiser un référendum sur l’indépendance en Écosse. L’avance britannique est sans commune mesure avec le comportement criminel du gouvernement français qui refuse de reconnaître les minorités. Il est vrai aussi que le gouvernement britannique est plus ouvert que le gouvernement espagnol, qui refuse un référendum sur l’indépendance de la Catalogne.

Pourtant, l’ouverture de Londres a ses limites. Les grands partis unionistes britanniques ont bénéficié d’une BBC partiale et ont joué sur la peur. La peur est un instrument de domination. Les armes étaient inégales entre indépendantistes et unionistes. Il est vrai aussi qu’il y a quelques siècles, les Écossais n’ont pas pu voter quand ils ont été annexés.

Il y a de grandes différences entre les processus catalan et écossais.

— En Catalogne, la société civile a marqué l’agenda des politiques et l’indépendance, maintenant, peut gagner. En Écosse, ce sont les politiques qui ont marqué l’agenda et l’unionisme a gagné.

— L’Espagne exaspère les Catalans; L’Espagne ne reconnaît pas la Catalogne comme nation,  et même rogne le statut et les finances de la Catalogne. Au contraire, le Royaume Uni reconnaît déjà l’Écosse comme nation et lui a promis encore plus d’autonomie dans un proche avenir.

Iniciativa per Occitània estime légitimes tous les moyens (non agressifs) qui pourraient faire parvenir à l’indépendance de l’Occitanie, de l’Écosse, de la Catalogne et des autres nations dominées.

— Une mobilisation maximale de la population pour son indépendance est toujours souhaitable, comme en Catalogne.

— Un référendum d’autodétermination est toujours respectable, comme en Écosse.

— Mais une déclaration unilatérale d’indépendance reste légitime, elle aussi, si elle reçoit le soutien des forces sociales vives, et même s’il n’y a pas d’élection. Car les armes sont inégales entre le peuple dominé et l’État dominant. La conquête de la liberté, sans élections, est souvent arrivée dans l’histoire et arrivera encore dans l’avenir.

Nous remercions les patriotes écossais et catalans de nous offrir tant d’exemples de détermination. En Occitanie, nous voulons aussi agir pour réveiller le peuple occitan, pour sauver notre langue d’oc et pour installer un espoir d’indépendance.


***

Occitania, Scozia, Catalogna: l'indipendenza si prende, non si domanda

comunicato [italiano]

Il laboratorio politico Iniciativa per Occitània considera che il “no” all’indipendenza della Scozia si spiega con il peso della dominazione inglese e con la grande difficoltà di uscirne.

Ci rinfranchiamo che si sia potuto organizzare un referendum per l’indipendenza in Scozia. La posizione del governo britannico è di gran lunga più progredita di quella del governo francese il cui comportamento di diniego rispetto alle minoranze è criminale. La posizione del governo britannico è anche molto più aperta di quella del governo spagnolo che rifiuta l'indizione del referendum sull’indipendenza della Catalogna.

Eppure, l'apertura dimostrata da Londra ha i suoi limiti. I grandi partiti unionisti britannici hanno usufruito di una BBC parziale e hanno giocato la carta della paura. La paura è uno strumento di dominazione. Le armi erano dispari tra gl'indipendentisti e gli unionisti. Ed è opportuno ricordare che, qualche secolo fa, gli scozzesi non furono consultati sul fatto di essere d'accordo o meno sull'annessione all'Inghilterra.

Vi sono comunque grandi differenze tra la situazione in Catalogna e quella in Scozia.

— In Catalogna è la società civile che ha imposto il proprio ritmo all’agenda degli uomini politici e l’indipendenza, ora, può vincere. In Scozia, invece, sono gli uomini politici che hanno imposto la propria agenda e l’unionismo ha vinto.

— La Spagna esaspera i catalani; la Spagna non riconosce la Catalogna come nazione e inoltre tenta di ridimensionare lo statuto e le finanze della Catalogna. Al contrario, il Regno Unito riconosce da sempre la Scozia come nazione e le ha promesso maggiore autonomia in un futuro prossimo.

Iniciativa per Occitània considera legittima qualsiasi maniera (non aggressiva) che permetta di accedere all'indipendenza dell’Occitania, della Scozia, della Catalogna e di tutte le altre nazioni dominate.

— Una mobilizzazione massima della popolazione per la propria indipendenza è sempre auspicabile, come in Catalogna.

— Un referendum di autodeterminazione è sempre rispettabile, come in Scozia.

— Anche una dichiarazione unilaterale d’indipendenza è però legittima se viene sostenuta dalle forze vive della società civile, pure in assenza di un'elezione, perché le armi sono impari tra popolo dominato e Stato dominante. La conquista della libertà senza elezioni è già successa spesso nel passato e succederà ancora nel futuro.

Ringraziamo i patrioti scozzesi e catalani di averci offerto così tanti esempi di tempra e determinazione. Noialtri vogliamo agire in Occitania affinché si desti il popolo occitano, per salvaguardare la nostra lenga d’òc, e per farvi nascere la speranza dell’indipendenza.



***


Occitània, Escòcia, Catalunya: la independència es pren, no es demana

comunicat [català]

Iniciativa per Occitània considera que el “no” a l’independència d’Escòcia s’explica pel pes de la dominació anglesa i per la gran dificultat de sortir-ne.

Saludem que s'hagi pogut organitzar un referèndum d’independència a Escòcia. El govern britànic està molt més avançat que el francès que té un comportament criminal amb les minories. I és també molt més obert que el govern espanyol que rebutja una consulta sobre l’independència de Catalunya.

Tot i això, l'obertura de Londres té límits. Els grans partits unionistes britànics s’han beneficiat d’una BBC parcial i han jugat la carta de la por. La por és un instrument de dominació. Les armes no eren iguals entre independentistes i unionistes. Fa alguns segles, els escocesos tampoc no van poder votar quan van ser annexionats.

Hi ha grans diferències entre els processos català i escocès.

— A Catalunya la societat civil ha marcat l’agenda dels politics i l’independència, ara, pot guanyar. A Escòcia, són els politics que han marcat l’agenda i l’unionisme ha guanyat.

— Espanya exaspera els catalans; Espanya no reconeix Catalunya com a nació i a més arrossega l’estatut i les finances de Catalunya. Al contrari, el Regne Unit ja reconeix Escòcia com a nació i li ha promès encara més autonomia en un futur proper.

Iniciativa per Occitània considera legítims tots els mitjans (no agressius) que puguin arribar a la independència d’Occitània, Escòcia, Catalunya i de les altres nacions dominades.

— Una mobilització màxima de la població per la seva independència és sempre desitjable, com a Catalunya.

— Un referèndum d’autodeterminació és sempre respectable, com a Escòcia.

— Tanmateix una declaració unilateral d’independència és legítima si té el suport de la societat civil, fins i tot si no hi ha votació. Ja que les armes són desiguals entre el poble dominat i l’estat dominant. La conquesta de la llibertat, sense eleccions, ha tingut lloc molts cops a la història i més vegades passarà en el futur.

Agraïm als patriotes escocesos i catalans d'oferir-nos tants exemples de determinació. A Occitània, volem actuar també per despertar el poble occità, per salvar la nostra llengua d’oc i per instal·lar-hi una esperança d’independència.

dimarts, 16 de setembre del 2014

Per l'independéncia d'Occitània, d'Escòcia e de Catalonha



Per l’independéncia d’Occitània, d’Escòcia e de Catalonha
comunicat [occitan]

Iniciativa per Occitània sosten los escoceses que vòlon avançar vèrs la libertat e espèra que l’“òc” a l’independéncia trionfarà al referendum en Escòcia, lo 18 de setembre. Sostenèm tanben la liberacion de Catalonha e esperam que l’independéncia ganharà al referendum catalan del 9 de novembre.

Naturalament, revendicam tanben per nòstre país, Occitània, un camin vèrs l’independéncia (en passant per una fasa d’autonomia) per que nosautres, los occitans, poscam sortir del centralisme que nos estofa, per desvolopar l’usatge social de nòstra lenga d’òc e per installar aicí una societat justa, egalitària, ecologica e prospèra.

Sostenèm la manifestacion del Partit Occitan per l’independéncia d’Escòcia e Catalonha, a Tolon, lo 17 de setembre, a 17h30, davant l’estatua de la Libertat.

***


Pour l’indépendance de l’Occitanie, de l’Écosse et de la Catalogne

communiqué [français]

Iniciativa per Occitània soutient les Écossais qui veulent avancer vers la liberté et espère que le “oui” à l’indépendance triomphera au référendum en Écosse, le 18 septembre. Nous soutenons aussi la libération de la Catalogne et espérons que l’indépendance gagnera au référendum catalan du 9 novembre.

Naturellement, nous revendiquons aussi pour notre pays, l’Occitanie, un chemin vers l’indépendance (en passant par une phase d’autonomie) pour que nous, les Occitans, puissions sortir du centralisme qui nous étouffe, pour développer l’usage social de notre langue d’oc et pour mettre en place ici une société juste, égalitaire, écologique et prospère.

Nous soutenons la manifestation du Partit Occitan pour l’indépendance de l’Écosse et de la Catalogne, à Toulon, le 17 septembre, à 17h30, devant la statue de la Liberté.

***

Per l’indipendenza dell’Occitania, della Scozia e della Catalogna
comunicato [italiano] 

Iniciativa per Occitània dà il suo pieno appoggio agli scozzesi che vogliono avanzare verso la libertà e spera che il “sì” per l’indipendenza trionferà al referendum in Scozia del 18 settembre p.v.In uguale misura, diamo appoggio alla liberazione della Catalogna e speriamo che l’indipendenza vincerà anche al referendum catalano del 9 novembre.


Naturalmente, rivendichiamo pure per il nostro paese, l'Occitania, un cammino verso l’indipendenza (tramite una fase transitoria di autonomia) affinché noialtri occitani perveniamo ad uscire da questo centralismo che ci soffoca, per poter sviluppare la socializzazione della nostra lenga d’òc e per poter istallare una società giusta, egualitaria, ecologica e prospera. 

Diamo il nostro appoggio alla manifestazione per l’indipendenza della Scozia e della Catalogna indetta a Tolone il 17 settembre p.v. davanti alla Statua della Libertà dal Partit Occitan.



dijous, 11 de setembre del 2014

De fòtos de la 'V', 11 de setembre de 2014, Barcelona

Qu'aquesta manifestacion siá la definitiva per l'independéncia de Catalonha e la libertat d'Aran, part de la nacion occitana!













dimecres, 10 de setembre del 2014



11 de setembre de 2014: visca la “V” per l’independéncia de Catalonha!
comunicat [occitan]

Iniciativa per Occitània, lo laboratòri politic, sosten lo rassemblament gigantesc en forma de letra V, organizat a Barcelona l’11 de setembre de 2014, a partir de 17h14. Demandam a totes los occitans qu’o pòscan de participar a aquela V. E sostenèm totas las autras accions democraticas que faràn avançar Catalonha vèrs l’independéncia.

Nos regaudissèm que los independentistas de Catalonha respècten lo fach nacional occitan dins la Val d’Aran —aquesta tèrra occitana que depend administrativament de Catalonha—.

En acòrdi amb lo movement catalan CUP (Candidatura d’Unitat Populara), demandam que lo futur estat independent de Catalonha (Principat) s’alargue a l’ensemble dels Païses Catalans, en s’acompanhant d’un projècte de societat pus egalitària e pus ecologica.

Iniciativa per Occitània
lo 10 de setembre de 2014

*

11 septembre 2014: vive le “V” pour l’indépendance de la Catalogne!
communiqué [français]

Iniciativa per Occitània, le laboratoire politique, soutient le rassemblement gigantesque en forme de lettre V, organisé à Barcelone le 11 septembre 2014, à partir de 17h14. Nous demandons à tous les Occitans qui le peuvent de participer à ce V. Et nous soutenons toutes les autres actions démocratiques qui feront avancer la Catalogne vers l’indépendance.

Nous nous réjouissons que les indépendantistes de Catalogne respectent le fait national occitan dans le Val d’Aran —cette terre occitane qui dépend administrativement de la Catalogne—.

En accord avec le mouvement catalan CUP (Candidature d’unité populaire), nous demandons que le futur État indépendant de Catalogne (Principat) s’élargisse à l’ensemble des Pays Catalans, en s’accompagnant d’un projet de société plus égalitaire et plus écologique.

Iniciativa per Occitània
le 10 septembre 2014

*

11 settembre 2014: viva la “V” per l’indipendenza della Catalogna
comunicato [italiano]

Il laboratorio politico Iniciativa per Occitània dà il suo pieno appoggio all’immensa manifestazione a forma di “V”, organizzata a Barcellona l’11 settembre p.v. alle ore 17:14. Chiediamo a tutti gli occitani che ne hanno la possibilità di partecipare a quella “V”. In uguale misura, diamo appoggio a qualsiasi altra iniziativa democratica volta a far progredire l’indipendenza della Catalogna.

Ci rinfranchiamo con il fatto che gli indipendentisti catalani rispettano la realtà nazionale occitana nella Val d’Aran, lembo di terra occitana che fa parte amministrativamente della Catalogna.

In accordo con il movimento catalano CUP (Candidatura d’Unitat Popular), richiediamo che il futuro Stato indipendente di Catalogna (Principato) si allarghi all’insieme dei Paesi Catalani, e che l’indipendenza sia accompagnata con un progetto di società più egualitaria e più ecologica.

Iniciativa per Occitània
10 settembre 2014

*

11 de setembre de 2014: visca la “V” per la independència de Catalunya
comunicat [català]

Iniciativa per Occitània, el laboratori polític, manifesta el seu suport a la manifestació gegantina en forma de lletra V, organitzada a Barcelona l’11 de setembre de 2014, a partir de 17h14. Demanem, a tots els occitans que puguin, que participin en aquesta V. A més, donem suport a totes les altres accions democràtiques que faran avançar Catalunya cap a l’independència.

Ens alegrem que els independentistes de Catalunya respectin el fet nacional occità a la Val d’Aran —la terra occitana que depèn administrativament de Catalunya—.

De la mateixa manera que el moviment català CUP (Candidatura d’Unitat Popular), demanem que el futur estat independent de Catalunya (Principat) s’ampliï al conjunt dels Països Catalans, acompanyat d’un projecte de societat més igualitària i més ecològica.

Iniciativa per Occitània

el 10 de setembre de 2014